Dolomiti senza funivia (Dolomites sense funiculars)

Dolomites sense funiculars

6 cims i 8 ferrades recomanades a les Dolomites

Sempre m’han agradat les muntanyes calcàries, tenen formes difícils de trobar en altres tipus de roca, trobo que són especials la Serra de Tramuntana, el Pedraforca, Ordesa o Astúries per exemple i Montserrat que és conglomerat però també calcari. El primer cop que vaig estar a Dolomites em vaig quedar fascinat per la bellesa d’aquestes muntanyes calcàries que la neu realça.

Vaig realitzar aquesta activitat del 30 de juny al 5 de juliol de 2018. Van ser 5 cims i 7 ferrades en 6 dies, he afegit una altre cim i ferrada que vaig fer a principis d’agost de 2013. Un objectiu important era no fer servir funiculars per pujar al cims, els funicular rebaixen l’alçada de la muntanya, no tinc res en contra dels que els fan servir però personalment em trobo més satisfet si puc pujar un cim a peu des de la vall que fent servir un funicular que et puja a mitja muntanya, o en algun cas a dalt de tot de la muntanya.

Vaig fer tots els cims amb sabatilles, excepte la Marmolada. El piolet el portava sempre a sobre i el vaig fer servir en un o un altre lloc en tots els cims, també portava grampons per bota i grampons de sabatilla, els de sabatilla sols els vaig fer servir el primer dia a Bocca di Tucket.

La dificultat de les vies ferrades és en general baixa. Inclús algunes de les ferrades classificades com a “molt difícils” no tenen cap pas més difícil que la variant de l’esperò de la ferrada de Centelles o l’últim pas de la Canal de les Dames, per posar dos exemples. Però val més no relaxar-se en excés, les condicions d’alta muntanya, l’aïllament, les dificultats per abandonar, la neu i els canvis de temps sobtats suposen un nivell de compromís que no es dona en les ferrades de baixa muntanya. Poso un exemple del que vull dir a la descripció de la Marmolada.

Un últim consell: és molt habitual tenir bon temps al matí i tempestes a la tarda, començava sempre l’activitat molt d’hora, quan es feia de dia cap a les 5 del matí (es fa de dia una hora abans que aquí) per estar ja al cotxe o al menys fora de les crestes quan la tempesta descarregava, entre les 12 i les 2. Vaig constatar que, al contrari del que passa en altres zones dels Alps, la majoria de gent començava l’activitat molt tard i perdien les millors hores del dia. El fet que molts agafen funiculars que obren a les 8:30 no els ajuda.