Dolomiti senza funivia (Dolomites sense funiculars)
Giorno 2: Punta Penìa (Marmolada) 3343 m
Via Ferrata Cresta Ovest
| Alçada màxima | 3343 m |
| Desnivell positiu | 1305 m |
| Dificultat | K4 (difícil) |
Recorregut: Aparcament llac Fedaia (2098 m), seguir sender 606, Col di Bousc (2436 m), seguir fins quasi el refugi Pian dei Fiacconi o adreçar cap als 2500 m, rodejar per sota un esperó (2460m), travessar una petita glacera fins l'inici de la ferrada que es troba al contrafort a l'est de la glacera (evitar anar directe a la F. Sforcel), Via Ferrada Cresta Ovest (2800 - 3230 m), Punta Penìa (3343 m), Schiena de Mul i petit pas ferrat (3150m), refugi Pian dei Fiacconi (2626 m), Col di Bousc (2436 m), llac Fedaia (2098 m)
Més informació: track a wikiloc - fitxa pdf - mapa - fotos
La Marmolada és el cim més alt i més popular de les Dolomites i compta amb una maca glacera. La cresta oest permet recórrer per dalt bona part de la glacera i veure l’estimbada impressionant de la paret sud.
La ferrada no te gaire dificultat, encara que l’alçada, el fet de fer servir bota rígida i alguns trams de roca gastada requereixen una mica més d’esforç. El gran ensurt que em vaig trobar va ser que el cable de vida estava enterrat per la neu en tres dels punts. Afortunadament duia les botes que ajuden a marcar algun esglaó i amb el piolet amb auto-assegurança vaig poder passar amb força seguretat però la caiguda de 300 m sota els peus posa força tensió al moment.
Sols vaig trobar dos grupets a la ferrada però al arribar al cim hi havia força gent que havia pujat per la ruta normal, la majoria encordats i molts amb guia. No tenia molt clar baixar per la glacera sense encordar, fins i tot tenia pensat com a pla alternatiu baixar per la ferrada, cosa que en condicions normals es pot fer però amb el cable de vida enterrat en la neu no era bona idea. Vaig demanar a un grup que estava al cim com era la pujada per la glacera, afortunadament vaig demanar-ho al grup correcte, la rimaia i les escletxes estaven encara cobertes per neu i la poca inclinació de la glacera i la traça ben marcada garanteixen una baixada fàcil i segura com així va ser.
Abans d’agafar la glacera hi ha un curt tram ferrat on es creuen les cordades de pujada i baixada, aquí es va formar el típic embús alpí, l’únic que em vaig trobar en tots els dies. Guies amb preses, “turistes” nerviosos que s’ha posat els grampons per primer cop i un sol lloc per passar. Després d'una espera d'un 15 minuts vam acabar sortint.