Aquesta la vaig trobar la millor de les rutes. Una combinació de ferrades aèries, directes i llargues (800 m de desnivell en ferrades). La primera ferrada (Giuseppe Olivieri/Punta Ana) es dreta i aèria, desprès d’una travessa inicial va seguint el prim esperó sud de la Tofana fins la Punta Ana, desprès la ferrada Gianni Aglio segueix bàsicament l’esperò combinant trams aéris de ferrada, trams caminant i grimpades fàcils i poc exposades.

Per la baixada hi ha dues opcions, baixar fent la ferrada de la Tofana di Dentro i la ferrada Formeton, dues ferrades fàcils, fent una ruta llarga de ferrades o baixar fins el coll entre la Tofana di Mezzo i Dentro i tornar per la Forcada Valon i el refugi Giussani. En el meu cas vaig sortir amb un pronòstic de temps no molt clar, vaig enxampar boira i pluja a la part final de la ferrada i vaig optar per l’opció conservadora i agafar el primer tram de funicular de baixada fins el refugi Vàles, no vaig poder completar els cinc cims sense agafar funicular, com a mínim no el vaig agafar de pujada i l’excusa de la boira i pluja és immillorable. Des del refugi Valès fins el refugi Dibona, punt d’inici, es segueix el camí ferrat Giuseppe Olivieri (no confondre amb la via ferrada) amb alguns trams ferrats molt fàcils.