 |
la pedra en sec i el GR-221
La travessa de la serra de tramuntana en un dia explicada aquí,
segueix en bona part el traçat del GR-221, la ruta de la pedra en sec.
La pedra en sec és una tècnica de construcció caracteritzada per l'ús
exclusiu o quasi exclusiu de pedres en les construccions i la absència
de ciments, fangs o argamasses. No és una tècnica exclusiva de Mallorca,
la podem trobar a altres punts del mediterrani, especialment País
Valencià, Còrsega, algunes zones d'Itàlia i del sud est de França, així com
a algunes zones fora d'aquest àmbit. A Mallorca està molt desenvolupada
i trobem exemples molt remarcables com a la zona de Banyalbufar o al
Barranc de Biniaraix.
 |
Voltes del camí de pedra en sec del Barranc de Biniaraix.
Ampliar. |
El Consell de Mallorca fa anys que du un projecte de catalogació,
protecció i restauració del patrimoni d'aquesta arquitectura. Ha
potenciat l'ofici de "marger", el professional artesà que te capacitat de
fer aquestes construccions i ha posat en marxa molts projectes de
restauració.
Una part important d'aquest projecte és la posada en marxa de la ruta
de la pedra en sec. Un camí que segueix de SO a NE la Serra de
Tramuntana, mirant d'enllaçar antics camins, molts d'ells fets de pedra
en sec. Els camins són senyalitzats, netejats i en alguns trams
restaurats i s'està posant en marxa una sèrie de refugis per poder
realitzar aquesta ruta de forma més còmoda. Aquest camí està catalogat com
el GR-221. La senyalització és molt respectuosa amb el medi, en cap cas
es taquen amb pintura pedres, arbres o elements naturals. Encara que
aquesta és la política probablement a seguir en totes les muntanyes això
també fa que la senyalització sigui minsa comparada amb altres GRs i en
general hem d'anar vius i una mica atents per no perdre el camí.
 |
 |
L'origen dels camins és molt variat, la majoria servien com a vies de
comunicació entre pobles, entre pobles i possessions (cases de pagès), o
entre possessions i camps de conreu. També per arribar a fonts, torres
de vigilància i ermites. Alguns dels camins tenien usos especials:
- Els camins de nevaters, que comunicaven els pous de neu amb
els camins principals.
- Els camins de la indústria del carbó, probablement els més
nombrosos a la Serra de Tramuntana i la majoria perduts. Comunicaven
les sitges i pous de calç on es desenvolupava aquesta indústria.
- Camins "recreatius" com els que va fer construir l'Arxiduc Lluís
Salvador per veure el paisatge i les postes de Sol sobre el mar.
- Camins de peregrinació, per exemple a Lluc. Al segle XV el bisbe
de Mallorca oferia indulgències (40 dies de perdó) al que reperesin
camins de peregrinació.
Un exemple important de camí de pedra en sec és el Barranc de
Biniaraix. L'origen del camí és matèria de discussió però es probable
que ja es fes servir com a via de comunicació pels assentaments
pre-romans d'Almallutx i Cúber amb els del Barranc i Sóller. L'empedrat
del camí probablement va començar durant la dominació sarraïna.
 |
Marges i oliveres al fons i en primer pla un pont de
troncs, gual empedrat i pedres passadores travessant el torrent
al Barranc de Biniaraix.
Ampliar. |
La travessa de la Serra de Tramuntana en un dia passa pel camí del
Barranc de Biniaraix, així com camins de nevaters al Coll de Massanella
i les Voltes del Galileu, una part important del Camí de l'Arxiduc de
Valldemossa al Teix i altres camins antics de pedra en sec com el camí
del correu de Banyalbufar a Esporles o el camí vell de Lluc a Pollença.
L'arquitectura de la pedra en sec no es fa servir tan sols per fer
camins, hi ha un gran nombre de construccions rurals que han fet servir
aquesta tècnica, entre altres:
- Parets divisòries. Que delimiten propietats o es fan
servir per tancar el bestiar. Omnipresents al mitjorn i llevant de
Mallorca també són abundants a la Serra de Tramuntana.
- Marges, murs de pedra en sec que serveixen per obtenir i
contenir una superfície horitzontal, utilitzada
normalment per al conreu, anomenada marjada. Representen segurament la
major part, en volum, d'aquestes construccions. També serveixen com a elements de retenció del sòl en una terra
on la poca distància d'un mar càlid amb unes muntanyes altes provoca amb frequència pluges torrencials.
 |
Marjades a Banyalbufar.
Ampliar. |
 |
Escala en un marge. Foto Consell de
Mallorca. |
- Element hidràulics com, pous d'àigua, sínies, fonts de mina,
basses, cisternes, cocons o canalitzacions de torrents i cursos
d'àigua.
- Indústria de la neu: com els pous de neu, els camins i les
cabanes de nevaters.
- Indústria del carbó, com les sitges per cremar fusta i fer carbó, els forns de calç per "cremar" la pedra
calcària i obtenir calç, les cabanes, pous i els forns dels carboners.
 |
Sitja de carboner. Al fons restes de cabana.
Ampliar. |
anar a dalt de la pàgina
Més informació sobre la la pedra en sec i el GR-221
anar a dalt de la pàgina
|
