sa dragonera
La travessa de la Serra de
Tramuntana la iniciarem a Sant Elm. Una petita població
al sud-oest de la serra al voltant d'una cala que forma un
port natural. Protegit per aquest port natural es troba l’illot des Pantaleu i segurament per aquesta situació a raser dels vents Jaume I el
va elegir el 1229 per atracar per primera vegada en el seu viatge per la
conquesta de Mallorca. Però no és el Pantaleu on van a parar totes les
mirades quan algú arriba a Sant Elm per primer cop sinó que el paisatge
ve dominat per l'illa de Sa Dragonera.
No costa molt imaginar-se Sa
Dragonera com una prolongació de la Serra de Tramuntana, tan sols que el
“coll” que la comunica amb Mallorca està per davall del nivell de la
mar. El seu perfil és idèntic a tota la costa de la Serra de Tramuntana,
amb alts penyals que cauen a la mar per la banda de mestral (NO) i
pendents suaus a la banda de xaloc (SE). Fins i tot mirant aquest tram
de costa es fàcil confondre Sa Dragonera amb una prolongació de
Mallorca.
 |
Vista de Sa Dragonera des d'un satèl·lit (Google
Earth)
Ampliar. |
Sa Dragonera té uns quatre
quilòmetres de llarg i no arriba a un d’ample i és una illa verge. Però
per poc que no està urbanitzada. Al 1974 PAMESA, una constructora,
compra l’illa amb la intenció de fer una urbanització i port esportiu
amb més de 1200 habitatges. Tots els tràmits es van anar succeint. Fins
i tot el decret que impedia la construcció a la Serra de Tramuntana
d’edificacions fora dels nuclis ja habitats va comparèixer modificat al
registre amb la línia que separava la part protegida de la no protegida
fent un gir deixant Sa Dragonera com zona urbanitzable.
Però els mallorquins ja estaven
molt sensibilitzats amb la protecció de l’illa. Mentre a Catalunya es
vivia la transició en un to identitari i independentista a Mallorca es
vivia amb un to ecologista. Quan pareixia que no hi havia res, un petit
grup de gent ocupa l’illa, eren membres del grup “Talaiot Corcat” amb
arrels anarquistes (ara es diria anti-sistema). El grup d’ocupació va
anar augmentant fins que es va prohibir el tràfic d’embarcacions lo que
va dur a alguns a fer la travessa de 800m que separa Sa Dragonera de
Mallorca nedant. El ressò als mitjans va ser molt fort i es va fer una
gran manifestació que amb 5000 persones va ser la més gran a Mallorca
fins aquell dia (això diuen).
El projecte urbanístic es va
paralitzar i es van obrir processos judicials. El 1984 l’audiència
nacional declarà la impossibilitat de la urbanització. El 1987 el
Consell de Mallorca compra l'illa i el 1995 Sa Dragonera, es Pantaleu i
la zona marítima d’influència es declara parc natural.
L’illa de Sa Dragonera té una
important població de fauna marítima nidificant amb algunes espècies
amenaçades o en perill d’extinció com la gavina corsa o el falcó de la
reina. Però l’espècie més característica és segurament la seva
sargantana endèmica (Podarcis
lilfordi ssp. giglioli), un rèptil molt confiat i que forma
part d’una sèrie de subspècies endèmiques de sargantanes presents a les
diferents illes de les Balears. Aquest rèptils van desaparèixer de les
illes grans amb l'ocupació humana per la introducció de mamífers
depredadors. Qui sap si la subsistència actual de l'espècie és gràcies a
aquell grup de joves anarquistes.
 |
Gavina corsa, una espècie amenaçada nidificant a Sa
Dragonera i que és relativament fàcil de veure a la costa sud de
la Serra de Tramuntana. Bastant semblant a la gavina vulgar (Larus
argentatus) es bona de diferenciar per tenir el bec vermell
i no groc i per les potes verd fosc en lloc de grogues. Foto
Nigel Blake
Ampliar. |
anar a dalt de la pàgina
|
