Dolomiti senza funivia (Dolomites sense funiculars)

Giorno 5: Cristallino d"Ampezzo 3008 m

Sentiero Ferrato Ivano Dibona

Alçada màxima 3010 m
Desnivell positiu 1534 m
Dificultat K2 (bastant fàcil)
Punt d'inici: Passo Tre Crozi, Son Zuógo (1808 m), a 15 minuts en cotxe de Cortina d'Ampezzo
Recorregut: Passo Tre Crozi (1808 m), seguir el sender 203, Passo Són Fórcia (2100 m), es pot seguir tot el sender fins el Col Stombe, inici de la ferrada, o adreçar i passat el Passo Són Forci, poc després de passar un telecadira, desviar-se a la dreta (indicat) i anar a agafar un camí que va a parar a un punt intermig del sender (2500 m) estalviant un parell d'hores de recorregut. Seguir a la dreta el Sentiero Dibona, pujar la Cresta Bianca (2932), fer la variant del Cristallino d'Ampezzo (3008 m) que ens portarà uns 15 minuts, baixar cap a la Forcella Stounies (2392 m), passant pel pont penjant, d'aquest punt baixar ràpidament per la tartera fins el refugi Són Fòrcia (2216 m), Passo Són Fórcia (2100 m) i desfer el tram inicial fins Passo Tre Crozi (1808 m)
Més informació: track a wikiloc - fitxa pdf - mapa - fotos

Aquesta muntanya és la més solitària que vaig fer en tots els dies. Un cop fora de l’entorn de la carretera i del refugi sols em vaig trobar un grup de dues persones que feien la ferrada en sentit contrari al meu, a part d’una llebre i alguns isards.

Curiosament algunes guies parlen de que és una ferrada “popular” on et trobes molta gent, però el que ha passat és que al tancar el funicular de Forcada Stounies i el refugi Lorenzi l’afluència de gent ha caigut en picat. Algunes companyies de guies oferien fer sols el primer tram de la ferrada fins el Cristallino d’Ampezzo passant per l’espectacular pont penjant, però amb el tancament del funicular sembla que ja no fan aquest recorregut. En contra del que aconsellen algunes guies, és millor fer la ferrada en sentit ascendent i la tartera de baixada, el sentit contrari tenia sentit quan funcionava el funicular.

La ferrada és una de les ferrades històriques on queden encara moltes construccions de la primera guerra mundial. És interessant en aquest sentit però alpinísticament és menys aèria que les altres ferrades que vaig fer. Em vaig trobar un altre cop el cable de vida enterrat en la neu travessant una canal força dreta però amb el piolet i la traça a la neu es podia passar amb seguretat.