travessa castellterçol - montserrat

per Pep-Lluís

Sinòpsi del recorregut

Aquest recorregut ha estat senyalitzat i és mantingut pels "Caminaires de Castellterçol i Sant Quirze Safaja". Aquest centre organitza cada any aquesta caminada, un any de Castellterçol a Montserrat i l´altre any en l´altre sentit. L´última edició va ser el 1 de maig del 1999 en sentit Montserrat a Castellterçol.

Es un ruta de 46km amb un desnivell acumulat d´uns 1600 m de pujada i 1600 m de baixada. Amb l'excepció d´uns 5km de carretera entre Castellterçol i Granera la resta del itinerari va per camins i pistes forestals. El recorregut i l´ambient són magnífics.

anar a dalt de la pàgina

El paisatge i la vegetació

De Castellterçol a Mura el recorregut transcorre entre relleus suaus coberts de bosc de pi blanc. De Mura a Montserrat el paisatge és de conglomerat amb les seves típiques panxes, baumes i formacions. Excepte un curt tros cremat, el bosc s´imposa, especialment l´alzina, encara que també hi ha pi blanc i algun roure. El sotobosc està ben conservat amb abundància de romaní, ginebró, mata i moltes altres que no vaig poder veure perquè anava amb la llengua fora intentant seguir la gent del meu grupet. Els abatzers tampoc falten i ens deixen el seu record marcat a la pell a la mínima que bades.

anar a dalt de la pàgina

Impressió personal

1-maig-1999

Personalment tan sols no vaig disfrutar dels 7km de Castellterçol a Granera, la major part per la carretera. Tampoc alegren la vista algunes urbanitzacions que es travessen entre Monistrol i Rellinars. El tros de Mura a Rellinars és realment magnific i no deixa fred a ningú. Una possibilitat a plantejar-se es sortir de Granera gaudint del millor del recorregut, si encara aquests 40km són massa podeu fer Mura - Montserrat, els 26km millors del recorregut.

Personalment vaig disfrutar de les vistes de Montserrat i del Pirineu, de les cases rupestres d'El Puig de la Balma, del tram quasi selvàtic de la Riera de Matarodona i del Sot de l´Infern, del romaní i la farigola en flor, així com algunes orquideas (Ophrys fusca) i una aguila daurada (Aquila chrysaetos) per sobre Granera. També va ser una oportunitat de coneixer gent trempada de Castellterçol, Castellcir, l´Estany i Sant Quirze Safaja, 10 hores caminant junts són prou estona per conèixer a tot-hom. I, per suposat, la satisfacció de veure com era capaç de sobreviure a la caminada. (temps total 10 hores i un quart)

Per demostrar el meu esperit masoca vaig repetir la caminada en sentit contrari una setmana més tard. Vaig anar amb alguns companys de la feina però a malgrat això vaig tornar disfrutar de la caminada. varem sortir de Granera en lloc de Castellterçol. El troç de Granera a Mura a primera hora del matí i amb el cos fresc em va semblar molt millor que la setmana anterior, hi ha uns ginebrons inmensos i més alzines de les que hem pensava. La pujada final a Montserrat vaig patir bastant, un altre cop vaig veure que era el més lent del grup. (temps total 8 hores i mitja)

anar a dalt de la pàgina

Indicacions

El recorregut està indicat totalment per una doble marca blanca. No obstant els canvis de camí i les draceres el fan força perdedor i s´ha d´anar molt atent. A la que et poses a parlar et perds.

De Castellterçol es surt caminant per la carretera cap a Granera. Als tres o quatre quilòmetres es pot agafar una drecera en baixada a l´esquerra (vigilar les marques sobre l´asfalt i als arbres). Un cop sortint a la carretera es passa el Pantà de Marcet i un poc més allà una segona drecera en pujada a la dreta.

Un cop arribant a Granera seguir el camí amb un indicador que senyala Monistrol (de Montserrat no, de Calders), deixar un trencall de seguida a l´esquerra i anar seguint la pista estant molt atents a les dreceres (senyalades, com sempre, amb doble marca blanca). Si tot va bé s´arriba a la carretera de Monistrol de Calders a Sant Llorenç Savall just en el límit de les comarques del Bages i el Vallès Oriental.

Seguir la carretera cap al Nord en un tram molt curt d´uns 50m i girar a l´Oest per una pista ampla. Aquest tram està molt poc senyalitzat per alguns problemes amb el propietari que no vol ni caminaires, ni boletaires ni ningú per allà. S´ha de seguir la pista principal deixant dues desviacions que van cap a la dreta i una a l´esquerra. S´arriba a una barrera metàl.lica que es passa i es continua un tros per la pista. Atents de nou a les marques blanques que ens fan deixar la pista i pujar a un collet on hi ha una torre d´alta tensió. Aquesta línia segueix la direcció del recorregut i és una de les millors referències visuals. Després de baixar del collet i pujar a un altre collet poc marca es baixa cap a les cases de La Vall. Abans d´arribar-hi s´agafa una altra drecera baixant i pujant al torrent que ens portarà a la mateixa pista un tros més enllà fins arribar a la carretera de Mura a Talamanca. Atravessar la carretera i pujar per una pista a l´Ermita de Sant Lleïr, passar al costat de les cases i agafar un camí amb dreceres fins a Mura.

De Mura seguir pel carrer a la vessant nord de la riera. Passar una font. Un tros mes enllà en la confluència del carrer de la cafeteria del poble hi ha un camí, a l´altre costat de la riera i un cartell que indica el Parc Natural de Sant Llorenç. Seguir aquest cami, pujar a la creu de la vila, seguir el cami fins arribar a una pista ampla que puja al Puig de la Balma (cases rupestres). Passades les cases, seguir una bona estona la pista fins que en el Collet Roig es deixa per baixar de cap al Sot de L´Infern. Anar seguint les marques blanques i pujar al Coll de La Creu dels Alls i baixar un altre cop cap a l´altre costat. En arribar a unes basses i una font, compte en no passarse, rodejar-los per l´esquerra i per dalt i tornar a baixar de seguida per un camí selvàtic que ens porta a la riera de Matarodona. Seguir la riera cap a l´esquerra, aigua amunt, un tram curt d' uns 100m i agafar un camí que puja de valent fins un collet on trobarem la ja estimada línia d´alta tensió. Baixar cap a l´altre costat, quasi sempre per pistes, fins Rellinars.

A Rellinars es poden seguir les marques blanques o en cas de problemes es pot reenganxar pel GR-5 i més endevant pel camí de la Matagalls-Montserrat.

Arribant a Monistrol, travessar el Llobregat i agafar el carrer de davant una mica a la dreta (Carrer del Pont) i passant un semàfor curiós, pujar pel Carrer de Sant Pere, atravessar una plaça en pujada fins el poliesportiu municipal. Seguir la gran quantitat de marques i geroglífics. En arribar a la carretera, girar a l´esquerra baixant uns 100m i agafar un altre cop la drecera amunt. Si heu arribat fins aquí segur que ja no us perdeu, sols farà falta una mica de forces per arribar al Monestir seguint la pista del carrilet, que puja que no es normal. Pel túnel del carrilet serà molt útil portar alguna llanterna. En arribar al Monestir millor no cridar o cantar gaire, qui ha trescat per Sant Joan o pels gorros sap la increible contaminació sonora que provoca el Monestir.

anar a dalt de la pàgina

Mapa

Es recomana el Mapa Comarcal de Catalunya a escala 1:50 000, num. 07 - Bages. Aquest mapa compren tot el recorregut. Es possible que hi hagi mapes militars a escala 1:25 000 d´alguns trams. L'escala 1:50 000 sovint es insuficient donada l'orografia.

Itinerari Castellterçol - Sot de l'Infern (596kBytes, format GIF, escala 1:50 000)

Itinerari Sot de l´Infern - Montserrat (607MBytes, format GIF, escala 1:50 000).

anar a dalt de la pàgina

El perfil