 |
|
 |
|
La Gran Olla és una travessa que per la lógica del seu recorregut ja deu haber estat feta més d´una vegada, consisteix en sortir del Pont de Daió (Queralbs) i pujar o bé per Coma de Vaca o per Núria i fer tota la carena de cims desde el Puigmal fins el Balandrau (o al revés). A mi s´em va ocorrer com a entrenament de resistencia per fer la Carros de Foc o la Cavalls de Vent, encara que després d´anar-la pensant i planejant la vaig convertir amb un objectiu per a si mateixa. Tot i que fas molts cims no té cap complicació, ja que tots ells són molt fàcils i la única cosa que pot suposar un problema és que fagi mal temps o la propia forma física. Inicialment la meva intenció és començar-la a la matinada un dia en que hi hagi lluna plena però per una sèrie de circumstàncies de vacances i familiars el dia decidit és el 25 de Juliol, quan la lluna si que brilla sí, però és per la seva absència. A la una de la matinada surto amb cotxe desde Solius (Sta. Cristina d´Aro), volia sortir a les dotze però degut a un sopar amb les meves dues filles, Marta i Helena, i la Teresa a Sant Feliu de Guixols em retraso una hora. A les 3 de la matinada deixo el cotxe a Pont de Daió i començo la travessa trotant suament direcció Queralbs on arribo amb uns 15 minuts, a partir d´aquí començo a caminar cap a Núria, tot i que el camí ja m´el conec i no té cap problema, caminar sol de nit i sense lluna sempre em fa certa impressió, és com una película de por, saps que no et passarà res però no deixes de tenir certa basarda. A mig camí dos ulls brillen en la foscor, és un isard que amb parell de bots salta 4 metres més a munt per refugiar-se a una repisa, com carai si veu per saltar així a negra nit quan si jo apagués el frontal seria incapaç de donar mitja passa??, en fi, continuo. A les 5,05 arribo a Núria, omplo la camel back amb 1,5 litres d´aigua a la Font de Sant Gil que és l´últim lloc on podré agafar aigua, i surto cap el Puigmal. Fins ara el cel ha sigut totalment estrellat, però cap a les 6, arribant a la coma de l´embut un fort vent comença a bufar i uns núvols grisos i d´estranyes formes comencen a sobrepasar a gran velocitat el Puigmal i el Pic del Segre, però que no havien dit que faria bon temps?, durant un moment dubto de que fer, ja que tot el recorregut va per la carena i la prespectiva de fer la travessa amb aquest vent i amb posibles llamps no em fa gaire gràcia. De moment decideixo continuar, a baixar sempre hi seré a temps.
A les 7,17 arribo al Puigmal, l´altímetre marca 60 metres menys del que toca, el vent és molt fort i els núvols continúen siguent amenaçadors, baixo trotant cap el pic del Segre on hi arribo a les 7,51. La meva idea era anar tranquilament, amb el mapa a la ma, i anar apuntant escrupulosament els temps de pas a cada pic principal, però degut al panorama meterològic vaig carenejant sense aturar-me enlloc passant del mapa i intentant fer via. L'aventatge d´aquest recorregut és que més o menys pots abandonar amb una certa facilitat desde molts punts i tornar a Núria o al Refugi de Coma de Vaca, i això fa que la “pringada” en cas de mal temps no sigui tant gran. A les baixades vaig corrent, o més que corrent trotant, i a les pujades caminant. A les 8,34 arribo al pic de finestrelles. A partir d´aquí i durant la resta de l´itinerari em vaig trobant ramats i més ramats d´isards i alguna cabra, no m´estranya que n´hi hagi tants amb la quantitat d´herba que hi ha i sent una zona protegida. El vent continua siguent molt fort, però almenys els núvols ja no semblen tant amenaçadors, i decideixo continuar. Vaig passant alguns pics sense saber massa bé quins són fins arribar al pic de Noufonts a les a les 9,27.
A partir d´aquí i fins el pic inferior de la vaca el camí m´és molt familiar ja que tot just fa un mes hi vaig passar durant la Cursa del Bastiments. Em començo a trobar alguns excursionistes, alguns venen de Núria i alguns de França, fan cara d´enveja en veure la meva mini motxila comparada amb la seva, però bé, segur que ells deuen portar alguna cosa de menjar més bona (de gust) que les meves barretes energètiques. A les 11,10 arribo al Pic de l´Infern, aquest és un dels pics que almenys és una mica diferent als altres i a més em fa gràcia perque hi havia pujat ara fa uns vint anys quan era jovenet (ai que ens anem fent grans).
Ara ja començo a estar cansat, porto ja més de 8 hores sense gairebé parar i les cames comencen a queixar-se. Passo per el Pic Freser cap a les 11,24, aquest cim (que no crec que fagi gaire gent) també surt una mica de la tònica dels pics d´aquesta zona, si ho busques bé fins i tot pots arribar a fer alguna petita desgrimpadeta, i a aquestes alçades aquests petits divertimentos s´agraeixen. Enfilo la pujada al Pic de Bastiments on arribo a les12 (9 hores desde la sortida). El vent continua sense aturar però almenys fa sol. Baixò corrent fins el Coll de la Marrana, allà una parella em pregunta si al cim de Bastiments també fa tant vent com al coll, els hi responc que no, que a dalt encara és molt més fort.
Després d´haber-los animat continuo cap el Puig de Pastuira, la pujada és suau però ja s´em fa llarga, arribo al cim a la 1,25. Aquí cometo un error imperdonable, com que ja estic força cansat decideixo passar de fer el pròxim cim (Puig de Fontlletera) i anar flanquejant per sota tal i com vam fer a la primera cursa del Bastiments, però enlloc d´anar més ràpid m´equivoco i em complico la vida per una tarteres d´aquelles que avances un pas i en retrocediexes dos i aconsegueixo l´efecte contrari del que volia, perdre temps i cansar-me més. I tot (després ho comprobó amb el mapa) per estalviarme 40 p...metres de desnivell!!. La próxima vegada que fagi aquesta travessa no em tornarà a passar. Per fí però arribo al Coll dels tres Pics. Ja només em falta el Balandrau!!!. Faig els 188 metres de desnivell que em separen del cim grogui, amb aquell estat agònic en que acabes una marató de muntanya quan has anat al màxim i estàs a punt d´agafar una “pàjara”, però bé, d´això es tractava no? a les 2,53 de la tarda assoleixo la creu del Balandrau (porto 11 hores 53 minuts de travessa). Faig un merescut descans i xafardejo les anotacions de la llibreta de piades, jo,com sempre que arribo algun cim, no poso res. Que bé!!, que bé!! d´aquí al cotxe ja nomes toca baixada!!, baixo suament fins el Coll dels tres Pics i continuo direcció Coma de Vaca. La baixada és frustrant, jo que a les curses de muntanya me les dono de baixar amb tècnica i ràpid, ara amb lo cascades que tinc les cames enlloc de baixar un atleta sembla que baixi un ànec, i a més amb la pega que em falten les ales.
Amb poca estona passo per sobre del refugi de Coma de Vaca, si estigués més bé aniria a saludar el meu amic Xavi Fernández i la Yolanda, els guardes del refugi, però estic massa cansat i la petita pujadeta que hauria de tornar a fer s´em fa massa feixuga, prometo que a la próxima vegada ho faré. Continuo mig trotant mig caminant la resta del camí i arribo a Pont de Daió (punt de partida) a les 4´59 de la tarda. I per fi ja està, en total han estat 13 hores i 59 minuts de travessa, agafo una tovallola del cotxe i vaig al riu a relaxar-me els peus.
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
