 |
|
 |
|
resum de curses i travesses de muntanyaAquest és una de les pàgines més antigues del web i inclou marques i
impresions personals d'algunes curses i travesses de muntanya. En
general podreu trobar més opinions anant a la fitxa de cada cursa al
calendari i obrint l'opció de
piades ( Aquí teniu un resum d´algunes de les curses i travesses de muntanya. També hi ha els temps que poden servir com a referència. Aquesta pàgina també inclou el perfil de moltes curses.
travesses de muntanya travessa serra de tramuntana (Mallorca). per Josep M. Basart: Data:19-mai-2002 vegeu aqui el relat del Josep Maria per Pep-Lluis: Data:19-mai-2002 L'excusa: no tinc cap excusa, vaig fer la travessa en el punt màxim de fons que mai he tingut i vaig quedar content de poder baixar de 24 hores. A més el recorregut va ser un recorregut bastant auténtic, sortint de Sant Telm, fent la Mola de Sonc Pacs per evitar 4 km de carretera, pujant es Barranc de Biniaraix i amb autosuficiència. Recomanació: la serra de Mallorca, a pesar de tenir alçades moderades és molt abrupte, la mar i un gran grau de conservació li donen un gran atractiu. Més dades: Bé, tinc algunes pàgines dedicades a n'aquesta travessa incloent fotografies, itinerari en gps i mapes.
per Josep Ma. Aymerich: Data: 2-sep-2002 per Pep-Lluis : Data: 2-sep-2002 A la fí, després d'un intent frustrat i de un segon sense poder ni començar per problemes varis, vaig poder fer la travessa. Varem tardar quasi 23 hores però tan se val l'únic objectiu era baixar de 24 hores. La única part negativa és que dels tres que la varem començar junts (el Xesc, el Josep-Ma i jo) sols l'acabarem dos, el Josep Ma. a pesar de ser el que estava més for va tenir que abandonar a mitja travessa per un problema a la boca. El Lluís Vallès i el Josep Ma. Aymerich també l'acabaren amb un temps bastant millor. Mireu aquí més informació de la travessa. I això d'abaix és el que tenia ja escrit de la travessa, ara l'excusa, és aigua passada. Aquesta és una travessa per uns paratges de lo milloret del Pirineu: Estany de Sant Maurici, La Colomina, Estanc Llong, La Restanca, Colomers, Amitges, ... És pot fer en la modalitat "sky-runner" en menys de 24h o bé en la modalitat "open" en més d'un dia. Fer-la en un dia és un repte considerable. Diuen que la distància són 55 o 60km, jo estic convençut que són alguns més a no ser que es pugin els colls sense fer esses, de totes formes la distància no importa massa, els 4800m de pujada i altres tants de baixada és lo que més noten les cames. Els avituallaments i els controls són els refugis, nou en total, els guardes t'animen molt. A cada avituallament et donen un "power-bar" i una llauna de refresc o aquarius. No se si és més dur fer la travessa o menjar-se 9 PowerBars en menys de 24 hores. Si es fa a partir de meitats de juliol fins al setembre ja no és troba pràcticament neu al camí i es pot fer amb bambas sense problemes (alçada màxima 2700m) L'excusa: Actualment s'ha de fer el setembre on els dies ja no són molt llargs, això vol dir que si un no forma part de la dotzena curta de muntanyencs que l´han feta en menys de 14 hores, s´ha de caminar de nit. La travessa no està senyalitzada (lo que em sembla bé), si això s'afegeix que es pot fer durant tot un més no és pot confiar gens en altres corredors per trobar el camí. El fet d'anar de nit, en uns paratges on no hi ha ni deu de nit i al setembre on les tempestes no són rares i pot nevar amb facilitat fan poc recomanable intentar fer-la sol. El haver d'orientar-se de nit i de fer-la amb un company fa més complicat l'èxit de la travessa. Jo la vaig fer amb el Xesc, vàrem sortir de nit amb una meteorologia incerta i quan passàvem un coll a 2700 metres, encara de nit, ens va caure una tempesta que no estava malament. Portàvem poca roba per poder anar ràpid i anant de nit per caminets poc marcats on havies d'anar seguint les fites sense poder córrer i de baixada va fer que passésim molt de fred. Per rematar-ho poc després vàrem perdre les fites i vàrem perdre bastant de temps. Quan portàvem com a la meitat de la travessa, passarem el coll de Contraig i s'ens varen caure els collons a terra al veure el mar de blocs que havíem de travessar, vàrem tardar quasi una hora en fer dos quilòmetres. Total que vàrem veure clar que ens tornava a caure la nit, la meteorologia era incerta i no estava clar que poguésim baixar de 24h, la perspectiva de poder tornar a estar perduts, de nit, ploguent i al límit de les forces era insuportable. Vàrem parar a un refugi i ho vàrem fer en dos dies, al final varen ser 25h 32' de progressió però amb una parada a un refugi a passar la nit, parant més de 10 hores. Recomanació: del tot recomanable. Una travessa a l'abast de quasi tot-hom si es fa en més d'un dia, dormint als refugis. Per fer-la en la modalitat de menys de 24 hores, s'ha d'estar bastant preparat. Abans de la travessa és recomanable fer de dia els trams que es faran de nit i anar amb un company que et pugui treure d'una situació apurada, no especialment probable però possible. Més dades: aquesta pàgina conté el perfil, experiències, fotografies, punts de GPS i links a altres pàgines Perfil:
Data: 3-jul-2004 Directament l'excusa: Anàvem quatre (Jaume, Vicenç, Josep-Ma. i Pep-Lluís) sense cap intenció de fer cap gran temps, sols acabar en menys de 24 hores, fins i tot a l'últim refugi en Vicenç es va demanar un entrepà de fuet i formatge! La trobo un poquet menys dura que la Carros de Foc o la travessa de la Serra de Tramuntana però una mica més dura que la Nuria Queralt. No obstant no és un paseig d'embarassades, els més de 9000 m. de desnivell acumulat s'acaben notant. Teniu més informació a continuació o a la pàgina de la travessa.
Recomanació: del tot recomanable. Una travessa a l'abast de quasi tot-hom si es fa en més d'un dia, dormint als refugis. Abans de la travessa en menys de 24h és recomanable fer de dia els trams que es faran de nit, especialment al del ref. de Cortals al Estasen. Personalment la veig molt equivalent a la carros de foc, fins i tot una miqueta més ràpida, a pesar de tenir més desnivell i més distància, la menor alçada i millors camins fan que siguin dues travesses molt equivalents en duresa. Més dades: Pàgina amb fotos, perfil, fites de gps, temps realitzats i relat de la travessa. Perfil:
per Jordi Granell Data: 6-jul-2002 Vaig començar-la per veure que era allò tant dur que tothom parlava a les marxes on anava. Jo que soc persona que fins a 60-75 km rendeixo bé, amb desnivell o sense. Vaig trobar-me davant amb una passejada de 92 km, amb tot un seguit de pujades i baixades sense cap mena de descans. Fins al km 30 vam tenir una boira intensa que havies d'anar molt amb en compte de no perdre el camí, fins aquí com vas pel Pirineu és sender i hi ha una mica de pista per dalt al pla. Jo ja vaig anar sol. Sí, amb tan sols 30 km ja m'havia quedat sol, però amb les indicacions que et donen no vaig tenir cap problema per seguir el camí. A partir d'aquí, i amb el gràfic de desnivell davant, pots pensar de tenir-ho controlat, dons et puc ben dir que NO. Si que has fet una pujada com poques es fan amb marxes de resistència (pas dels lladres, una pala llarga i molt dura de pendent, arrivbs dalt fet "caldo"), i unes baixades que deu ni do també. Però ara toca la nit, el que et preocupa i que no havies d'haver preguntat res. Per què si callo t'enganyaria, has de baixar un torrent que l'any passat hi vaig ficar el peu tres vegades dintre, OLE SATISFACCIO (control 4-control 5). A partir d'aquí et queden fins que es fa de dia dues pujadetes que n'hi ha més que suficient amb una marxa de resistència per petar el personal, "durilles", per sender, i amb forts ascens i forts descens, també. Està clarejant i he arribat amb tot al km 65. Al km 45 ja ho volia engegar tot a norris, i deuria ser la rucada que m'aguanta que va fer que arribes al km 65 com qui sap que. Ja havia tornat el dorsal i tot, i no sé que va ser o potser va ser tot un seguit de coses, el fer-se de dia que aixiriveix una mica, el veure la sortida del sol entre l'enforcadura del Pedraforca, preciosa, bestial, i que solament quedaven 30 km, no res. Però vinga "andandu" abans no ens hi tornem a pensar de la gran rucada que fem. Físicament jo estava "bé" fins aquí, l'únic que castiga molt el caminar de nit i un no està acostumat a fer-ne d'una tirada més de 65 km. Per tant quan porto 55-60 km ja és fa molt pesat el poder continuar de cap. A partir d'aquí van ser el meus 30 km més durs que he fet mai, el sol començava a picar, jo ja estava esclatat per tots 4 cantons i només anava com un autòmat. Poca cosa puc dir-te, per que ho recordo vagament, se que toca un pujada de l'òstia amb el solet fent-te companyia, que potser en veritat no ho és tant, però per mi no s'acabava mai i jo cada vegada tirava menys, tant en pujades com amb les baixades, al final no sabia ni que volia que vingués, si pujada o baixada de lo petat que estava. L'última pujadeta se les treu també, aquella merda de dos cents metres que veus abans d'arribar, es com una mitja ferrata per acabar-ho del tot com cal. Res difícil, però amb els quilòmetres que portes no estàs per allò. RESUM: Per anar de Nuria a Queralt han dissenyat el recorregut més dur que puguis trobar-te, ja amb els desnivells, com a l'hora de triar camins. 21 hores de sufriment. El que diuen sobre els controls de pas es cert, els que no passen abans de les 21:45 pel km 30 segur que no acaben, pleguen per entremig. I idem pels altres controls, però aquest marca bastant ja que al tenir aquella pujada no pots encantar-te gens al principi, no pots pendre-t'ho xinu-xano. Tampoc és qüestió d'anar-hi corrents, jo l'any passat no vaig corre ni un sol metre, per això un estava. Ara, pas ràpid, sense encantar-se gens. Ja t'encantes de cara al final, que poc a poc vas perdent pistonada, tot i que no vulguis. Temps de pas pels controls pel Pep-Lluís Temps de pas del Josep Ma. i jo pel controls de pas (any 2003). A tenir en compte: el control 3 estava a Coll de Pal aquest any, vàrem anar una mica lents entre Coll de Pal (km 35) i el Molí de Can Farrer (km 65) en part per culpa d'unes prunes enverinades que em va donar el Josep Ma i que m'obligaren a fer vàrias parades tècniques. En canvi a partir del km 65 vàrem apretar una mica, trotant a les baixades.
Perfil:
per Pep-Lluis : Travessa clàssica de baixa muntanya. Hi ha dues pàgines dedicades a la travessa amb el perfil, estadístiques i tres relats. Data: 16-sep-2000 L'excusa: L'he feta dos cops, primer en 17h59´ i la segona en 14h52´, crec que és un temps bo per la meva mediocritat general, així i tot tinc una excusa, vaig cometre l'error de no menjar a l'últim avituallament i me va agafar una pàjara considerable pujant a Montserrat, vaig arribar "per incèrcia", també em vaig saltar una cruïlla però en total no crec que això representi més de 20 minuts.. Recomanació: La veritat és que no és una travessa especialment guapa. Al principi hi ha bastant mogollon, després d'Aiguafreda a Vacarisses travessa paratges molt interessants, però de nit no es veu res i quan es fa de dia toca travessar unes quantes urbanitzacions bastant oioses. Més que una travessa per gaudir és una mica com una marató, un repte que allà està per que és vulgui provar a sí mateix. Més dades: Tinc dues pàgines dedicades a la travessa. Perfil:
per Josep M. Basart: Data: 6-abr-2003 El recorregut comença i acaba a Castellar del Vallès i l’organitza el Centre Excursionista d’aquesta població (CEC, tel. 937147305). Es celebra el mes d’abril cada dos anys: els anys senars, perquè els anys parells el mateix CEC du a terme la Ruta de les ermites. El recorregut comporta pujar i baixar els cinc cims principals que hi ha a les rodalies. En aquest ordre, la Mola, el Montcau, Sant Sadurní de Gallifa, el pic del Vent (el Farell) i el puig de la Creu. Un total de gairebé 54 km i 2.400 m de pujada acumulada. El temps màxim establert és de 16 hores. La major part dels participants acaben en l’interval que va entre les 12 i les 14 hores. Enguany hi havia 350 participants. Al final, beguda, coca, xocolata, una samarreta i una rajola decorada com a record. El circuit presenta panoràmiques molt maques de la zona de Sant Llorenç del Munt. Està molt ben dissenyat i resulta fàcil de seguir (està senyalat amb cintes blanques i marques de pintura del mateix color). Es desenvolupa pràcticament tot per camins i pistes, si bé hi ha una part ---entre el Montcau i Sant Llorenç Savall--- que transcorre per corriols i alguna canal. El nombre i la disposició dels avituallaments (nou) és correcte, tot i que gairebé no hi ha res per menjar, només beguda. Per tant, cadascú ha de sospesar si li convé portar alguna cosa per rosegar durant la marxa. La conclusió és que la travessa resulta molt recomanable per a gaudir d’aquesta part tan maca del Vallès. Això sí, convé anar una mica preparat perquè les pujades i baixades fan que la ruta esdevingui una bona prova per a les cuixes, sobretot si es vol anar gaire lleuger. Més dades: si voleu algunes poques dades més consulteu el calendari de curses per Pep-Lluis També hi ha una pàgina dedicada a la travessa. Data: 5-mai-2002 L'excusa: La primera vegada que vaig fer la travessa era just quan començava a córrer, acabar ja va ser bastant. La segona vegada anava acompanyant a més gent. Recomanació: Molt recomanable, especialment quan es fa de tornada (de Montserrat a Castellterçol), bon ambient, poca gent, ... Més dades: Tinc una pàgina dedicada a la travessa. per Pep-Lluis Data: 10-feb-2002 Una travessa per uns passatges excepcionals del Montseny. Castanyers, fagedes, rouredes, pinars, clarianes de boix i ginebró, ... Recorregut per Sant Segimon, Coll Formic, Pla de la Calma i Sant Cristòfol. Vistes del Matagalls, Turó del Home, Tagamanell, Cingles de Bertí,... Un recorregut immillorable. És una travessa que és pot fer corrent encara que la majoria de la gent la fa caminant. S'agafa un autocar a la Garriga cap a les 6 del matí que et deixa a prop de Viladrau i es torna a peu. Per fer-la corrent té l'inconvenient que si s'agafa un dels primers autocars s'ha de fer un tram de nit, si s'agafa un del últims et passes tota la travessa adalantant a gent (quan es pot), aquest va ser el nostre cas. Hi ha quatre avituallaments, lo que és suficient, tenint en compte el fred que fa, el dia que la férem hi havia una glaçada considerable. Algun dels trams en baixada són un poc selvàtics, portar unes ulleres per evitar ficar-se una branca al ull pot ser una bona idea si es fa corrent. La senyalització és una mica magra a alguns trams. Crec que els organitzador d'aquestes travesses de muntanya que es fan un cop a l'any haurien de reduir la pintura i posar més senyalització provisional (cintes). És clar que és més feina però veig això més prioritari que la botifarra. Be suposo que dic això en part per fer-lo servir d'excusa pel temps no gaire bo que vaig fer: L'excusa: vaig fer 3:48:13 però a la baixada de Sant Cristòfol vaig perdre les marques a una desviació poc obvia si no és coneix la travessa i vaig perdre més d'un quart d'hora donant voltes amunt i avall. Anava uns 200m al darrera del Xesc que va acabar fent 3:30 o així. Recomanació: Molt recomanable per fer-la caminant, molt maca per fer-la corrent encara que presenta alguns problemes logístics. Més dades: Preu €14 (2002), organitza Club Excursionista Garriguenc 93.871.5439 Perfil (del meu altímetre, inclou el quart d'hora perdut):
curses en ruta per Juanjo Noguera: Data: abril-2003 (marató d'Eivissa) be, la veritat es que no se per on comencar, tinc mil coses per
contar ... aixo de fer una marato dona per explicar moltes coses!!! :-)) per Pep-Lluis Data: 16-oct-2001 Bé, si no m´he descontat en total he fet 6 mitges planes, a la de Vilanova vaig fer la meva millor marca persónal. L'excusa: Cap, estic molt satisfet amb aquest 1:32 Més dades: Marathon Catalunya i Atletisme català: són els millors centres d'informació per les curses en ruta Catalunya. per Pep-Lluis Data: 17-oct-2004 L'excusa: Pels meus mitxelins, 43 minuts ja està bé, de totes formes la mica d'aglomeració a la sortida i la meva falta de pràctica en córrer ràpid a curses més aviat curtes va fer que anés una mica lent al principi, els primers 5 km en 22:53 i els últims 5 en 20:25. curses de muntanya Data: 21-agost-2004. Més dades: vegeu la pàgina de la cursa de la pica d'estats a n'aquest mateix web amb descripció, perfil, fotos, cròniques i temps de pas. Perfil
marató X-trem al tuc de Molières per Pep-Lluis Data: 8-jul-2001 Bé d'aquesta marató tinc una pàgina sencera. Bàsicament consisteix en pujar i baixar un 3000 a tota castanya, amb trams tècnics, clapes de neu i fins i tot una grimpadeta. L'excusa: vaig fer 6:56:28 i crec que és un temps que està molt bé per les meves possibilitats, vaig quedar una mica per darrera de la mitjana però crec que és per l'alt nivell que hi havia. Vàrem sortir una mica lents, pot ser podríem haver sortit una mica més ràpids però igual hauríem agafat un pajaron al final. Em va agafar una mica de mal d'alçada, últimament m'ha passat un parell de cops a alçades relativament baixes (més avall de 3000m), no sé si és l'augment de plasma sanguini pel fet de córrer o que simplement mai havia intentat abans anar a tota pastilla a n'aquestes alçades, o pot ser em faig vell. Recomanació: del tot recomanable, però és bo estar preparat, l'organització demana experiència en muntanya i en curses de fons i és una exigència molt raonable. Lamentablement sembla que aquest any el recorregut es diferent i no es puja al Molières, ara mateix no se de cap cursa de per aquí que pugi a un 3000, encara que la del Bastiments i la del Carlit es queden aprop, algú sap si encara es fa la de la Pica d'Estats? Més dades: veure la pàgina que he fet dedicada a n'aquesta cursa Aquesta cursa va substituir a la Marató del Aneto. Aquest any (2002) s'ha tornat a canviar el recorregut i ja no es puja al Molières, el nou recorregut segur que es bó però ara mateix que jo sàpiga no es pot pujar cap 3000 corrent des de Catalunya. marató de muntanya de Collserola per Pep-Lluis Data: 6-oct-2002 Una marató travessant alguns dels millors paratges de la Serra de Collserola. L'única cosa que no entenc és com hi va tan poca gent. Hi ha opció de fer mitja marató pel que no es vulgui matxacar tant. La majoria de la gent fa la marató caminant, l'efecte d'estar a la línia de sortida rodejat de gent amb motxilla i botes és bastant curiós. L'any 2002 algun capullo va treure alguns dels cartells i els que anàvem els 20 primers ens vàrem perdre encara que vàrem poder arribar sense donar gaires voltes fins els següent control. L'excusa: L'any 2000 la vaig fer amb un temps de 4:27:25, per cert vaig arribar el 7é de la general i el que em coneix sap que això vol dir que hi havia molts pocs corredors decents (6 o menys). L'any 2001 amb un desnivell superior vaig fer 4:35.28 i estic bastant content del temps que vaig fer. L'any 2002 vaig fer 4:17:25 el meu millor temps i segurament la cursa que esportivament m´ha sortit millor encara que tinc un mal record d'ella. Recomanació: del tot recomanable per fer-la caminant o corrent, sempre que el que t'agradi sigui córrer i valoris això per sobre del regal (cap), les dutxes i tal, ... Més dades: organitza Centre Excursionista de Catalunya, Horta, Pintor Mir, 16, bxs., 08031 Barcelona, 93 358 37 40 Perfil (del meu altímetre, l'eix horitzontal són minuts, any 2001):
per Pep-Lluis Data: 2-jun-2002 S'ha de reconèixer l'esforç d'un club petit com el de Mollet en organitzar una cursa tan complicada com aquesta. El recorregut espectacular d'alta muntanya per la Vall del Freser i amb bones vistes. La cursa va ser molt més dura del que m'esperava. A alguns ens va recordar la marató del Molieres i no va ser massa més fàcil. El desnivells varen ser una mica superiors als que deia l'organització, el meu altímetre va marcar +2170-2170 comparat amb els +2000-2000 oficials. La llargada possiblement també fos superior a l'estimada, entre Queralps i el Bastiments hi ha quasi 11km en línia recta, al arribar al cim hi havia un cartellet de km 12 i jo juraria que vaig donar moltes voltes. El terreny era molt técnic, hi havia forts desnivells de pujada i les baixades en general plenes d'obstacles que enlenteixen el ritme. L'organització era abundant i bastant bona encara que va tenir alguna errada. El número de avituallements era insuficient. Hi havia un avituallament just abans de la pujada forta al cim, a partir d'aquí es pujaven més de 500 m sense avituallament (el màxim marcat pel reglament), la veritat es que la forta pendent feia difícil situar un avituallament al tram final de la pujada, m'esperava un avituallament al cim on vaig arribar amb sed però no hi havia res. El punt d'avituallament sólid estava previst al Coll de la Marrana, uns 300 metres per sota del cim, però allà no hi havia ningú i havies de fer un tram de flanqueix llarg fins un altre coll on si hi havia un avitullament. Vaig anar corrent cap allà bastant deshidratat disposat a beure amb ganes, portava quasi hora i mitja sense beure, però quasi no tenien aigua i no et deixaven beure més que uns 100 ml. A més hi havia una pobra noia bastant atavalada. Tenia pensat menjar una mica però amb la sed que tenia era impossible. En aquest punt quasi que vaig abandonar mentalment la cursa i vaig continuar a acabar-la com vaig poder. La major part de la gent de l'organització estava als trams inferiors quan és a les parts altes on pot haver més problemes. Al seguent avituallament em vaig atiborrar d'aigua. Després hi havia dos avituallaments bastant seguits, i després un tram llarguísim fins a l'últim avituallament poc abans de la pujada a Queralps, on vaig arribar també deshidratat. Crec que si hi ha tres coses que ha de cuidar per sobre de tot l'organització d'una cursa: la securetat, el marcatge del recorregut i els avituallaments. Els primers dos punts estaven ben resolts però va fallar en el tercer. De totes formes estic segur que l'any que vé hauran aprés la lliçó i que hi haurà aigua abastament. Espero que aconsegueixin que la cursa es converteixi en un clàsic del calendari. L'excusa: És una de les curses que pitjor m'ha anat. No sé exactament perqué, la deshidratació no pot ser el motiu perque tothom va tenir el mateix problema. Pot ser no m'havia recuperat de la travessa de la serra de tramuntana a Mallorca dues setmanes abans i potser també l'alçada va influir ja que últimament m'afecta molt. Tampoc no estava prou mentalitzat i en una cursa tan llarga això és molt important. Recomanació: Del tot recomanable sempre que es vagi ben preparat perque la cursa és molt dura, el primer va fer 3:40 o així quan segurament té al voltant de 2:30 en marató. Estic segur que l'any que vé el tema dels avituallaments es millorarà. Més dades: http://www.feec.es/Activitats/competicions_2002.htm#copa Perfil Perfil segons el meu altímetre (l'eix horitzontal és temps, no km, per lo que surt distorsionat, així i tot això no afecta als desnivells).Edició 2002
Data: 1-agost-2004. Una cursa d'alta muntanya que per alçada, llargada i desnivell recorda la del Bastiments encara que és una micqueta menys tècnica. Al pujar per una cara nord i la vegetació és una mica diferent. Molt ben organitzada, amb molta cura del medi ambient i amb molta ambient i gent animant. Dura però recomanable. Més dades: vegeu la pàgina de la cursa del canigò a n'aquest mateix web amb descripció, perfil, fotos, cròniques i temps de pas. Perfil
cursa de l'Alta Ribagorça (Vall de Boí) Data: 8-juny-2003 per Pep-Lluis Una cursa que val la pena per veure els paissatges. Molt muntanyera amb fortes pujades i baixades, tant que es corre molt poc, a les pujades és impossible per la pendent i a les baixades també costa molt, també per la pendent. Una organització voluntariosa encara que va haver alguns problemes amb els dorsals que varen ajornar la sortida una hora. Segur que l'any que ve solventen el tema, a més els punts d'aigua són molt justos, varem tenir molta sort de les plujes del matí, de la temperatura fresca i algún núvol, així i tot vaig passar una mica de sed, si arriba a fer Sol ens desidratem tots (o cal portar aigua). Sembla una característica de les noves curses de la Copa Catalana de Muntanya (com el Bastiments l'any passat): poca aigua, caldría possar un parell d'avituallements líquids més o bé advertir a la gent que porti aigua. Pot ser els primers que triguen poc més de dues hores no passen sed però els que triguem 3 hores i mitja sí que en pasem. Una altra característica de les curses de la Copa Catalana és que són cares, a n'aquesta calia inscribir-se una setmana abans per no pegar un increment de 3 euros quan la majoria de curses no es paga cap increment fins el dimecres o dijous abans. Els no federats pagaven un increment de 6 euros (compareu, per exemple amb els 4.5 euros dels "camins dels matxos" o els 0 euros d´altres curses que inclouen l'assegurança en la inscripció). Tot aixó afegit a un preu de sortida ja una mica alt: 12 euros. Quin temps aquell en que podies còrrer la Cursa d'Alpens per 800pts, i va ser al 2001! Recomanació: Molt recomanable per muntanyencs, si no t'agrada caminar a les curses millor en busque de més planeres. Espero que l'any que ve solucionin el tema dels dorsals i posin més aigua. cursa de muntanya vall del congost per Pep-Lluis Data: 3-mar-2002 Una cursa amb un gran recorregut i bones vistes, de les que quan l'estàs fent dius, aquí he de tornar i aturar-me a veure les vistes i caminar poc a poc per no perdre detall. Es una cursa bastant muntanyera, amb desnivells importants on convé caminar i fins i tot una corda fitxa! Als últims quilòmetres vaig adalantar a un parell de corredor que anaven caminant tranquil·lament en un tros pla. Tenien pinta de ser dues "fères" que al veure que no anaven al davant s'havien retirat i acabaven la cursa caminant, protestaven dient que aquesta cursa "no és per córrer" i la veritat és que la pendent a les pujades és molt considerable i les baixades quasi totes per corriolets resulten una mica tècniques. Realment és una cursa per muntanyers ràpids o atletes acostumats a la muntanya. Si el que es busca és una cursa de poca dificultat per pistes, aquesta no és la millor, millor anar a Guanta, a Sant Llorenç o al golfasac. L'organització va ser molt bona. Recorregut molt ben marcat amb cintes i guix, bona organització de repartiment de pitralls i xips, classificació a l'arribada, avituallaments cada 5 km, dos d'ells amb xeringues de glucosa i tres o quatre amb taronges. Al arribar una bossa de regals ben plena. L'únic problema que vaig trobar va ser el cronometratge, no es feia servir el xip normal de Yellow Chip sinó un d'alternatiu, crec que de Thunar. Estic bastant segur del temps que vaig fer perquè em vaig cronometrar bé i el temps coincidia al segon amb del rellotge de la sortida, en canvi en el temps chip tenia com a un minut i mig de menys! Sembla que va ser una cosa general. Espero no equivocar-me però aquesta gent crec que varen ser els mateixos en fer el cronometratge de la Sant Silvestre de Barcelona on es va perdre el crono de quasi la meitat dels corredors. Com no espavilin es guanyaran una fama que ja no la podran aixecar mai. L'excusa: Estic molt content del temps que vaig fer, encara que al estar preparant la travessa de la serra de tramuntana fa que entreni només la resistència i al no fer gens de velocitat he perdut una mica de ritme, però a una cursa de quasi 30km i 1300 metres de pujada el més important per fer un bon temps és arribar amb força al final i el volum elevat de les últimes setmanes m'ha vingut molt bé. Recomanació: Del tot recomanable si t'agraden les curses de muntanya "molt de muntanya". Recorregut agradable, bones vistes i bona organització. Més dades: http://www.cat.canalpyme.com/olimpicmanlleu Perfil:
per Pep-Lluis Data: 21-sep-2003 Una cursa amb una organització molt bona, recoregut espectacular i ben marcat. Es pasen per pinedes antigues, al menys un parell de fagedes i un tram llarg de prat d'alta muntanya amb molt bones vistes. El desnivells són forts, es puja i baixa quasi 1400 m en 23km. Les fortes pendents a la pujada fan que la majoria caminem més que no correm. Les baixades no són excesivament tècniques, excepte en alguns trams curts però també hi ha trams de molt desnivell que carreguen molt les cames. L'excusa: Be he de posar alguna excusa perque el Xesc em va treure 13 minuts i això no pot ser. Podria dir que encara m'estic recuperant de la Cavalls de Vent dues setmanes abans, una mica de faringites a principi de setmana, ... Tots sabem la veritat: falta de qualitat i d'entrenament. Recomanació: Del tot recomanable inclus si no es te experiència en curses de muntanya perque no és excesivament tècnica, encara que les pendents són de les més fortes de les curses de per aquí i s'ha d'anar mentalitzat a caminar força a la pujada.
per Pep-Lluis Data: 7-jul-2002 No es pot dir que l'Alpin Running de Vielha sigui una cursa més. És una cursa on es respira un ambient especial. És especialment una cursa de muntanyencs que córren més que una de corredors que córren per la muntanya. L'organització és una de les millors i més sofisticades que es poden trobar a una cursa de muntanya. Tota la pujada de la mitja es dona per prats d'alta muntanya, mentre que la baixada es dona a la part superior per prats i l'inferior pel bosc. El paissatge és realment d'alta muntanya. Un dels trams millors és quan es passa pel costat d'un llac (no recordo el nom), és un tram molt agradable en part del fet de veure la muntanya reflectada al llac i en part perque és pràcticament l'únic tram pla de la cursa perque tots els altres trams o pujen o baixen. A la baixada és passava per un prat ple d'orquídees, tantes que era difícil córrer sense trepijar-les. A l'arribada molt ambient, un avituallament final ben proveit i massatges amb un electroestimulador. Com a temes no tant excelents, trobo que la pujada és una mica monòtona, quasi sempre per una pista, encara que suposo que aixó és per fer la cursa més accesible, qui vulgui emocions fortes té la marató. L'altre, l'helicòpter, que incrementa la securetat, encara que el fet de que voli tota l'estona i no sols en cas d'accident fa que contamini tota la muntanya de sorroll gratuït, donant la tabarra als muntanyecs que no tenen cap culpa que un grup de pirats es dediqui a córrer per la muntanya. Molt bé tenir un helicòpter a punt però que voli sols si és necessari. L'excusa: Be vaig fer la cursa després d'un perióde de més d'un mes de córrer poc després de la travessa de Mallorca. Estava realment en baixa forma i vaig tenir agulletes tres dies, cosa que no recordo des de feia molt de temps. De totes formes el tipus de cursa amb baixades per pista amb forta pendent m'afovereig una mica. Total, l'excusa de sempre que soc lent i a sobre entreno poc. Recomanació: Recomanable encara que la veritat és que Vielha està una mica lluny, no és una cursa excesivament técnica i això pot ser bo o dolent depenent de cada un. Més dades: http:www.nolimit-sports.org Perfil:
per Pep-Lluis Data: 11-mai-2003 Una cursa molt autèntica de muntanya. Pujades fortes i baixades tècniques. A falta de referències anteriors, el meu objectiu era arribar abans que el Xesc, res fàcil amb el fons justet que tinc. Com a premi si ho aconsegueixo em compro una càmara digital barateta, que la meva s'ha trencat. Vaig arribar a Collbató 5 minuts abans de la sortida, pràcticament va ser sortir del cotxe anar corrent a buscar el dorsal i començar la cursa de seguida, sense estirar ni res. Vàrem sortir una mica forts per evitar embussos, em trobo amb el Jordi Boladeras, no se com un sub-29 del golfasac està tan darrera, parlo una mica amb ell però m'aufeg i el deixo anar. El Xesc va clavat a darrera meu a la pujada a les coves, es para a pixar i jo també, volia que passés davant però ja semblava un concurs a veure qui la remenava més estona, al final passo davant, però afortunadament uns quilòmetre més endavant he de parar a cordar-me la sabata i passa davant, el meu objectiu: intentar seguir-ho. Quan arribem a dalt de la primera pujada em porta uns pocs metres, l'agafo a la baixada del monestir però s'em cauen les claus del cotxe i he de tornar una mica enrera. A la pujada cap a Sant Jeroni anem bastant junts però cap al final comença a agafar-me avantatge i arriba a dalt mig minut abans meu. La baixada és al principi una mica tècnica però després és més fàcil, el paisatge és magnífic però la major part del temps s'han de mirar les pedres. No veig el Xesc, haurà baixat a sac com sempre fa. Arribant a Sant Joan el veig i a la rampa posterior l'adelanto caminant, es repeteix la història de la X-trem marathon al Molières. Després ve una forta baixada bastant fàcil on vaig a sac, els peus es claven a la part frontal de la sabata, no he fermat les sabates prou fort, això em costarà una o dues ungles del peu. El camí de bateries és bastant tècnic, vaig adelantant a tot-hom, em giro i no veig el Xesc, em relaxo una mica perquè vaig traient el fetge per la boca. Cap al quilòmetre 21 em giro i veig el Xesc sols a 150m, és el pitjor que em podia passar. Baixo més ràpid, les cames em fan figa, vaig patint molt, quan em trobo amb algú ja no m'espero al darrera, directament demano pas. Arribem a baix, a 1.3km de l'arribada el Xesc està a sols 100m, no em pot agafar a l'últim quilòmetre, trec forces de no se on, vaig pensant en la càmara, vaig mirant a darrera tota l'estona, una inacabable recta d'arribada en pujada, ja està 2:52, el Xesc arriba sols 35 segons més tard, en una cursa de quasi tres hores! L'excusa: Estic gras. Vaig fer la cursa una mica baix de fons, però el Xesc esperonant al darrera em fa fer rendir al 100%. Recomanació: Molt recomanable sempre que t'agradin les curses una mica tècniques, si els corriols i les pedres no t'agraden, millor buscar una altre cursa, a mi m'encanta aquest tipus de recorreguts, així i tot és menys tècnic que el Bastiments o la X-trem Marathon quan pujava al Molières. Molt bona organització, bon recorregut i bon ambient. Més dades: http://www.cursalba.org Perfil:
per Pep-Lluis Data: 19-oct-2003 Cursa amb un recorregut molt interesant per la zona de les Guilleries, quasi tot el recorregut per corriolets lo que li dona un encant especial. La cursa sense tenir llargues pujades o baixades és plena de tobogans, sempre vas pujant o baixant, en general es pot córrer quasi tota la cursa. Recorda una mica el Pic del Vent o la Vall del Congost pel tipus de cursa i els corriolets encara que sense les llargues i empinades pujades d'aquestes curses. Una mica tècnica sense arribar al grau de les curses d'alta muntanya. Bona organització i ambient tranquil per la participació no massa alta. L'excusa: El meu pobre rendiment a aquesta cursa té un clar culpable: el Josep Maria. Va començar la cursa poc a poc animant-me a seguir-lo, va ser un gran error, quan portava 20 minuts de cursa ja em sortia el fetge per la boca i vaig tenir que relantitzar el ritme, al final em vaig recuperar una mica però l'esforç inicial el vaig pagar car. També hi havia una mica "d'humitat" al terra, després de tres dies plovent, ja m'enteneu. Recomanació: Molt recomanable per tothom, a menys que tinguis por a les alçades, encara que no hi ha cap dificultat tècnica hi ha una petita desgrimpada i algún flanqueix una mica aèri. Deixeu la cartera al cotxe, que a mitja cursa us trobareu el bandolers amb els trabucs! Més dades:
per Josep Maria Aymerich: Data: 2-jun-2002 Ja l'havia correguda un cop i la vaig trobar més que bonica. Ahir em feia por que el bon record que en tenia fes que en sortís una mica decebut. No va ser així. Vaig disfrutar com un camell (si deixem de banda l'esgotament) i a mesura que anaven passant els kilòmetres m'anava convencent que és una de les curses de muntanya més boniquess del calendari. 25km i escaig de mitja muntanya, amb un recorregut a base de corriols i pistes (pràcticament no hi ha asfalt) en gran part protegit pels arbres, amb una molt bona senyalització a base de cintes i amb tots els kilòmetres marcats. Tot i ser bastant puja i baixa, això fa que no et cansis per massa pujar ni per massa baixar seguit. Evidentment però, cal pujar amunt per gaudir d'unes bones vistes i això ho farem al Puigdon, a Sta. Margarida i sobretot a al Puig Cornador. Us prometo que la pujada val la pena. Un últim advertiment, quan arriveu a Sta. Margarida, no us relaxessiu pas que, tot i que curta, falta la última i dura pujada al Puig Cornador. Encabat tot és baixada i a disfrutar, que una bon entrepà de botifarra us estarà esperant. Apa doncs, a veure si ens hi veniem l'any vinent. 2-jun-2002 Més dades: . Perfil:
per Pep-Lluis Data: 14-jul-2002 Volia fer aquesta cursa per poder viure l'ambient de curses de muntanya del País Valencià on hi ha molta afició. A més vull intentar fer l'any que ve la Marató i Mitja de Penyagolossa que està organitzada pel mateix grup que organitza aquesta mitja. La veritat és que com a experiència va estar molt bé, després d'un temps de fer curses de muntanya em semblava haver-ho vist tot però aquí vaig tenir moltes experiències noves, bones i dolentes. Per començar l'incripció, moltes curses tenen un preu més alt si te inscrius el mateix dia o els dos dies abans. Aquí per córrer el preu nominal de 15 euros calia incribir-se 9 dies abans, si no el cost eren 25 euros, si 15 euros em sembla un poc car 25 és un escàndol i 9 dies són molt donada la nostra mediterrània tendència a l'improvisació. Ens varem inscriure 4 dies abans pagant 15 euros i l'organització va fer la vista grossa: un primer aprenentatge: l'organització possa condicions tan difícils de complir que després és veu obligada a passar-les per alt. Segona experiència: s'ha de recollir el dorsal el dia abans, això sols ho havia vist a les grans maratons i un any a la mitja marató de Granollers, a l'any següent hagueren de baixar de s'asse i posar la gent que fes falta per recollir el dorsal el mateix dia. Fins i tot la Matagalls Montserrat amb 2000 participants i sortida a un coll de muntanya permet recollir la documentació el dia de la cursa. Tercera experiència, s'ha d'estar una hora abans de l'hora de sortida, tenint en compte que la sortida és a les 7 això és molt prest. Varem arribar 55 minuts abans i no hi havia quasi ningú, fins i tot faltaven la majoria de gent de l'organització, la majoria de gent va arribar vint minuts abans com a la majoria de curses. Quarta experiència, aquesta molt desagradable, abans de la sortida, un tio allargat al terra, tot pàlid i uns socorristes fent-li revitalització cardiorespiratoria, ja se que no es culpa de ningú però realment donava malt rotllo, crec que al final es va recuperar. Cinquena experiéncia, dónen la sortida a les 7:56, quatre minuts abans d'hora, havia vist curses que és retrassaven però mai que s'adelentesin, no me varen agafar pijant o fermant-me les bambes de pura casualitat. Be fins aquí sembla tot negatiu peró el tema va millorar des del moment en que va començar la cursa. El paisatge i els paratges valen la pena, la vegetació recorda molt Mallorca amb els garbellons, les estepes, els ullastres, ... el contrast de la muntanya i la mar dónen un atractiu molt especial. L'organització als controls i a l'arribada funcionava eficientment. I la millor experiència va ser acabar una cursa a la platja i fer un capfico a la mar al acabar la cursa. L'excusa: Cap d'especial. Recomanació: Molt recomanable, una cursa diferent amb molt bon ambient i alguns inconvenients logístics superables amb una mica de bon humor. Més dades: Marató i Mitja Perfil. L'organització diu que hi ha 900 m de pujada i 800 m de baixada, cosa que encara estic intentant entendre en una cursa que comença i acaba pràcticament al nivell del mar. El meu altímetre marcava 890 de pujada i 910 de baixada (això quadra perque la sortida és a la plaça del poble una mica per sobre el mar).
Perfil segons el meu altímetre. El perfil oficial no marca alguns desnivell "extra" que si reflexava el meu altímetre. (L'escala horizonta és temps no distància):
Data: 25-maig-2003 per Josep-Ma Basart Es tracta d’una pujada sobre asfalt que, en una distància d’uns 20 km passa dels 810 m (Bagà) fins els 2.110 m (Coll de Pal). En aquesta vintena edició hi van participar unes 125 persones, el primer va arribar en 1h 22’ i el darrer en 2h 58’. Aquestes dades poden donar una primera idea de la duresa de la prova (sobretot si estem parlant de no caminar). Atès que el dia de la prova estava força nevat a partir del refugi Coll de Pal (Diputació de Barcelona) que hi ha dos quilòmetres abans d’arribar a dalt, la cursa va acabar allà mateix, de manera que ens van dispensar de pujar les darreres rampes. Coll de Pal té això també, en aquesta època de l’any, tant et pots trobar amb un dia de sol i molta calor com amb un dia de neu i fred. Tot i que resseguir una carretera no té pas gaire emoció de cap mena, les vistes del Pedraforca i, en general, del parc Cadí-Moixeró sí que mereixen tot l’esforç. L’organització s’hi posa de valent per tal que tot vagi bé (recollida de bosses, avituallaments, esmorzar a dalt, tornada, obsequis) i, en aquest sentit, no es pot pas objectar res, més aviat se’ls ha d’agrair la bona disposició i l’eficàcia. Resumint, doncs, resulta molt recomanable de provar-la, si res més no, un cop. Certament que esdevé un bon test de forma física i la satisfacció, en arribar a dalt, és d’aquelles que no s’obliden en molt de temps. per Pep-Lluis La cursa es va escurçar uns dos quilòmetres per neu, el temps que vaig fer va ser 2:06 però si havesim arribat adalt hagues trigat 2:20 aproximadament.
per Pep-Lluis Data: 22-abr-2001 Cursa de baixa muntanya per pinars, alzinars i alguna roureda pels voltants de Caldes. Si t'agafa un dia clar com em va passar a mi les vistes sobre Montserrat, Montseny i Sant Sadurní són impressionants. L'any 2002 la vaig tornar fer, no feia un dia tan clar però la cursa era molt més divertida, la riera de caldes baixava plena i feia una cascada impressionant, com s'havia de creuar la riera 4 o 5 cops t'havies de ficar amb l'aigua fins els genolls. No sé de cap altra cursa de per aquí amb cruament de rius. L'excusa: Vaig córrer la cursa sortint d'un constipat, però tampoc no crec que pugui rebaixar massa el temps que vaig fer. L'any 2002 la vaig repetir i vaig agafar una hipoglucèmia de camell (aka pàjara), el dia anterior haviar fet una tirada de 30km i sols havien passat 13 hores, no m´havia recuperat prou i ho vaig pagar car, vaig fer quasi 3 hores i mitja i vaig acabar arrosegant-me als últims quilòmetres. Vaig aprende lo dur que és fer un back-to-back. De totes formes el tipus de sensacions que vaig tenir s'assemblaven més les que he tingut fent muntanya que les que he tingut corrent per lo que crec que, ben planificat, ha de ser una bona tècnica d'entrenament per travesses de resistència i ultra maratons. Recomanació: Del tot recomanable especialment pels muntanyencs que fan curses de muntanya. Si vens de les curses en ruta i en fas alguna de muntanya, s'ha de saber que és una cursa molt de muntanya, amb pendents molt fortes que obliguen a caminar a quasi tot-hom i amb trams de baixada una mica tècnica en els que és difícil córrer de presa. Fer quasi 1000m de pujada i 1000m de baixada en uns 25km i amb més d'un 50% de corriols i tiranys ho diu tot. Va ser la meva cursa preferida fins que vaig fer la d'Alpens. Més dades: 938650423, http://www.geocities.com/picdelvent/ Perfil:
mitja marató de muntanya d'Osona per Pep-Lluis Data: 7-abr-2002 Una mica més de la meitat de la cursa va per un terrerny bucòlic, camps, granjes, ... i l'altre tram puja a la creu de la Miranda. La cursa va quasi sempre per pistes amb molt poc tram d'asfalt o de corriols. És una cursa poc de muntanya pel meu gust però vaig tenir la sort de fer-la un dia plovent amb totes les pistes plenes de fang, això la va fer molt divertida, semblava més un cross que una cursa de muntanya. Suposo que des d'adalt de la Creu la vista és molt bona però el dia que la vaig fer jo sols es veia boira. Per altra banda el perfil enganya bastant, l'any que la vaig fer semblava que sols pujava uns 350 m de desnivell i tants més de baixada, però el meu altímetre em marcava 570 de pujada i 570 de baixada, el motiu són les contínues pujadetes i baixadetes. L'organització és perfecte, al nivell més alt de les curses en ruta. El massatge és el més llarg dels que m'han donat al final d'una cursa. La senyalització en alguna cruïlla conflictiva del final era una mica justa però suficient si no badaves. Recomanació: Especialment recomanable pels qui agraden les curses de muntanya amb no excesives pendents on es pot córrer tota l'estona i sense complicacions. És una cursa que va majoritàriament per pistes i amb un desnivell mitg, 570m en 21km. També hi ha una cursa més curta d'uns 14 km. A destacar l'organització. Més dades: 93.866.1900, http://www.atletisme.com/mvic Perfil:
per Pep-Lluis Data: 3-octubre-2004 Cròniques: veure llibre de piades de la cursa al calendari de ropits Més dades: veure dades de la cursa a la fitxa de la cursa al calendari de ropits Perfil:
mitja marató de muntanya de Sant Llorenç. per Pep-Lluis Data: 29-oct-2000 L'excusa: 1:50 a una mitja de muntanya no està mal, no tinc excusa. Recomanació: Especialment recomanable pels qui agraden les curses de muntanya amb no excesives pendents, o es pot córrer tota l'estona i sense complicacions. És una cursa que va majoritàriament per pistes i amb un desnivell moderat, 400m en 21km, encara que hi ha algunes pendents pronunciades. També hi ha la marató que és com dues mitges i una cursa popular més curta. Més dades: 93.7140018 (ajuntament de Sant Llorenç) Perfil:
per Pep-Lluis Data: 28-oct-2001 Cursa que és pot fer caminant o corrent. Al contrari de la marató i mitja marató de Barcelona no travessa les zones més maques de Collserola encara que el recorregut te unes vistes molt bones, bàsicament és fa tot el passeig de les aigües, es puja al Coll de l'Erola i és torna a baixar cap el velòdrom d'Horta. L'excusa: aquesta cursa la vaig fer bastant a tope, vaig aconseguir passar a la Montse Clavero, una dona de potser uns 50 anys, que em va tirar els collons al terra cap al km 19 de la mitja de Barcelona, jo anava aufegat al límit de les meves possibilitats a punt de batre la meva millor marca en mitja marató i ella es va posar a parlar tranquil·lament de la samarreta que portava (de la carros de foc), a la marató de Barcelona també em va deixar enrera. Recomanació: recomanable, es pot fer caminant amb la família. Més dades: http://www.cec-centre.org Data: 27-abr-2003 per Josep-Maria Aymerich És una cursa que feia temps que volia córrer i, tot i no estar en el meu millor moment (això ho diem el 95% dels correddors el 99% de les vegades) vaig aprofitar aquest cap de setmana per veure què tal. Sabia que en proporció a les dimensions de la vil.la hi anava força gent, però només arribar, ja veus que la organització sap el què es fa. Tot i no haber massa lloc per deixar el cotxe, hi ha personal organitzant i dirigint als nouarribats a l'àrea més adecuada. No havia estat mai a Olivella i he de confessar que no coneixia massa la zona. El poble és molt agradable. Tinc ganes de tornar-hi en plan familiar. Pel què fa a la cursa, la podriem definir com una cursa mixta de muntanya. En general es pot fer gairabé tota corrent (això sempre és molt relatiu i jo sóc dels que camino molt a les pujades :) i tret del primers kilòmetres que puja una miqueta forta, després és més aviat puja-i-baixa sensa massa dureses. Hi ha alguns trams encimentats o d'asfalt, que fan que els purament "muntanyencs" no els acabi de fer el pes. No és gens tècnica i per tant els "ruteros" s'hi trobaran molt còmodes. Jo vaig disfrutar força tant de la cursa, del paisatge, de la organització i dels constants avituallaments líquids que hi havia a disposició del corredor. Al final, un bon entrepà calent i la satisfacció d'una cursa més a les cames. L'únic però... jo sóc dels que em cal més aigua en acabar que durant la cursa i a l'arribada nomeés tenia 2 vals: un per un donut o un iogurt i un altre per la botifarra (amb refresc inclòs). Hagués agraït una font (que no vaig saber trobar) o una ampolleta d'aigua a la bossa o bé que te la donessin en arribar. No obstant, això no és excusa per no tornar-hi. jmay per Pep-Lluís Una cursa pel Parc Natural de Garraf, unes muntanyes tan properres i tan desconegudes. L'organització magnífica, itinerari ben marcat, molts avituallaments, molts voluntaris, ... impressionant per un poble tan petit, encara que com tot sempre hi ha algú que hi troba alguna pega. L'itinerari no és molt muntanyenc, bàsicament ondulat amb alguna pujada forta pero curta, majoritàriament pistes amb algún tram de ciment i asfalt, ben senyalitzat. El mateix dia es fa una caminada, una cursa infantil i una adaptada. El paissatge em recorda molt les muntanyes d'Artà de Mallorca, la mateixa roca calcària i el paissatge sense grans elevacions, la vegetació on abounden els piròfits: pi blanc, estepa blanca, càrritg, mata (llentiscle), lavanda (espígol), també coscoll i ullastre i per suposat olivella i garballò (margallò). Per cert, he de demanar disculpes a uns de la caminada que casi em menjo a l'última baixada cap a l'arribada, anava descontrolat baixant a sac i vaig tenir que passar entre mig donant-lis un bon ensurt. L'excusa: Un itinerari poc tècnic pel meu gust, però bàsicament els mixelins no em diexen còrrer ràpid. Recomanació: els aficionats a les curses en ruta es trobaran bastant còmodes en una cursa molt ràpida, encara que hi ha alguna pujada forta. Si t'agraden els corriolets i les curses tècnique, aquesta no és la millor encara que val la pena si no és coneix el Parc Natural de Garraf. Més dades: Perfil: Segons l'organització (esquerra) segons l'altímetre (dreta)
per Pep-Lluis Data: 19-setembre-2004 Cròniques: veure llibre de piades de la cursa al calendari de ropits Més dades: veure dades de la cursa a la fitxa de la cursa al calendari de ropits Perfil:
per Pep-Lluis Data: 4-nov-2001 L'excusa: vàrem sortir a ritme de passeig amb el Roman i el Juli, no sabíem si fer la cursa en pla turista o a tope, cap al km 3, el Roman, sense avisar, va començar a apretar i vàrem fer la resta de la cursa a sac. Recomanació: és una cursa que és fa sempre per pistes i amb un desnivell moderat, possiblement sigui bastant de gust pels que venen de l'atletisme i no els hi agrada caminar o sortejar obstacles a les curses. Molt bona organització i bons regals. L'ambient és més semblant a una cursa de carretera que a una de muntanya per Pep-Lluis Data: 25-abr-2004 Podeu veure els comentaris al forum de la cursa al calendari de ropits: pujada al barranc (de Biniaraix) per Pep-Lluis Data: 11-ago-2002
L'excusa: Crec que ha estat la cursa que pitjor m'ha anat tant si miram la classificació (43 de 50) com si es mira el meu temps respecte al primer. La cursa no era bona pel meu estil, em moc millor en distàncies més llargues i en les baixades, dues coses inexistents en aquesta cursa. També no degué ajudar el estar entrenar molt fons per la carros de foc amb una tirada de 30 km 48 hores antes de la cursa. De totes formes, tampoc no vaig anar tant lent, no crec que pogués baixar més d'un parell de minuts. El haver quedat tant malament a la classificació es probablement pel bon nivell dels altres corredors, o dit d'una altre forma per la ausència de corredors lents com jo, no hi havia cap dona ni cap dels sexagenaris que es veuen a moltes curses populars. Recomanació: del tot recomanable. Qui esperi una cursa sofisticada, amb bons regals, dutxes, massatges i inscripció on-line va molt errat, però pels qui valoren sobre tot el recorregut i l'ambient és imprescindible i qui vulgui dutxa que es tiri al torrent que és el que van fer molts al final de la cursa. Més informació: Circuit balear de curses de muntanya i CCD Sollerense. per Pep-Lluis Data: 29-nov-2001 La millor cursa d'Europa. Gran ambient, entorn de muntanya agradable, dorsals persónalitzats, samarreta, diploma, inscripció on-line, web amb molta informació, ...i tot gratuït! Be potser exagero, serà perquè som un dels organitzadors de la cursa i no som massa imparcial. El principal inconvenient és que no és una cursa oberta, és només pel persónal que treballa a les instal·lacions d'HP a Sant Cugat, familiars i amics. Com a fet positiu es que és una cursa bastant única on coneixes la majoria de gent que córrer. L'excusa: Tinc 29:59 i no tinc excusa, de fet les circumstàncies varen ser les òptimes, i gràcies al pique i l'sprint final amb un amic (el Roman) vaig aconseguir fer un últim quilòmetre increible per les meves possibilitats: 3:52, a pesar de no ser pla. Recomanació: no sols recomanable sinó que quasi obligatòria sempre que treballis a HP. Més dades: bé, havia dit que el web és immillorable (és nota que el duc jo?): http://golfasac.tripod.com entrenaments Valldemossa - Teix - Valldemossa per Pep-Lluis Data: 16-ago-2002 Aquest és un entrenament que he fet moltes vegades, abans el feia caminant amb motxilla i ara corrent i caminant. Faig un recorregut circular, deixant el cotxe a la part de dalt de Valldemossa (Carrer Xesc Fortesa), pujant cap el pla d'es pouet, pla de ses aritges, racó perdut, pla de sa serp i es Teix i baixant pels cairats i sa Coma. La vegada que l'he fet més ràpid vaig trigar 1h36' , 1h04´ per pujar i 32´ per baixar, descomptant el temps aturat a dalt del cim mirant la vista, uns cinc minuts. per Pep-Lluis Data: 5-mai-2002 Des de la plaça de la font de Monistrol fins el monestir de Montserrat per la pujada nova de la Matagalls-Montserrat L'excusa que tinc és que el meu millor temps el vaig fer amb motxilla i portant més de 40km a les cames, suposo que lleuger i fresc seria capaç de baixar aquest temps (però poc) La Gran Olla (queralbs-puigmal-noufonts-bastiments-queralbs) per Xesc Cots Data: 25juliol-2003 La travessa consisteix en sortir del Pont de Daió (Queralbs) i pujar o bé per Coma de Vaca o per Núria i fer tota la carena de cims desde el Puigmal fins el Balandrau (o al revés). Veure la descripció de la travessa i de l'experiència. Última actualització: 20 Jul 2007 00:36 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
).
