 |
|
 |
|
travessa matagalls - montserratAquesta pàgina recull algunes dades de la Matagalls-Montserrat, el perfil, algunes estadístiques de l'edició de 1998, alguns consells, un llibre de piades on pots deixar la teva experiència o comentaris de la travessa, així com el relat de tres experiències:
També pots trobar més experiències a la pàgina a atletisme.com amb informació, links i més experiències o bé pots afegir la teva experiència o veure altres relats al forum de la travessa a ropits consells per la matagalls-montserrat A ningú se li passaria pel cap córrer una marató sense haver fet mai una mitja abans però molta gent es llança a fer la Matagalls-Montserrat sense haver caminat mai 40 o 50 km. La preparació per simplement "acabar amb dignitat" hauria de començar com a mínim uns dos mesos abans i consistiria en caminar i si es possible córrer o fer algo de bici, anar acumulant quilòmetres de una forma progressiva perquè la musculatura i el peus s'acostumin a l'esforç. És aconsellable fer com a mínim 3 sessions a la setmana amb una sesió més llarga normalment el cap de setmana. La setmana més forta serà dues o tres setmanes abans de la prova, d'aquesta forma les últimes setmanes es baixa el ritme per permetre el cos recuperar-se i acostumar-se a l'esforç. Si anem a fer bon temps es probable que tinguem ja experiència i que els consells d'aquí no siguin gaire útils, de totes formes un pla d'entrenament podria ser semblant a un pla per marató, amb algunes sessions extres de caminar. Vambes. En la majoria dels casos les botes donen més problemes dels que estalvien. Així per exemple protegeixen l'estructura del turmell, però aquesta és una estructura que es sol recuperar bastant fàcilment de les lesions i augmenten l'stress al genoll, una estructura molt més delicada. Les botes també transpiren pitjor i són més propenses a fer frecs. Una vamba de muntanya transpirable i molts quilòmetres amb ella als peus i un mitjó fi sintètic són probablement la millor alternativa. Hi ha una certa tendència a comprar-se les vambes massa justes. Ha d'haver com a mínim 2 cm entre la punta del dit i el límit de la vamba o uns dos números europeus de més. Cal evitar que la punta del dit toqui la vamba a les baixades, cordar-se fort les vambes ajuda una mica. Cal tallar-se "bé" les ungles del peu. S'han de tallar rectes no en corba com les de les mans, ni massa llargues ni massa curtes i si es pot un parell de setmanes abans de la prova. Sovint es produeixen frecs entre els dits dels peus. Per això el que millor va és una mica de vaselina. També ens pot servir per evitar frecs a altres llocs com entre les cames, als mugrons (en cas dels homes) o de la motxilla. Portar-ne una mica a la motxilla per si de cas ens pot estalviar molt patiment. En cas de frecs als peus cal no esperar a que sigui massa tard, si es reacciona abans de que s'ensati la pell el pronòstic millora molt. Dues solucions que funcionen és posar-se esparadrap sobre la zona problemàtica, a forma de segona pell, l'esparadrap que millor va és el te tela. Els Compeed per molt marketing que porten al darrera no solen rendir tant bé com un tros d'esparadrap, en la majoria dels casos es mou i no serveix de res. Una altra bona solució és posar-se Tensoplast o algun equivalent, una espècia de vena adhesiva en la que podem embolicar el peu i fer un mitjó. Cal començar a menjar i beure un o dos dies abans. Intentar estar ben hidratats bevent aigua (detectarem que estem ben hidratats perquè la orina és clara). Tampoc no forçar-se a beure molta i molta aigua perquè això pot donar altres problemes (hiponatrèmia). Especialment el dia abans i el mateix dia menjar amb poques grasses, poques proteïnes i molts hidrats de carboni complexes (pasta, arròs o pa). El dia de la travessa dinar molt lleuger i molt d'hora. Si es possible no fer "experiments" amb el menjar dels dies abans. Un 1% de pèrdua de líquid produeix un 10% de pèrdua de rendiment. És important anar hidratats i a menys que siguem persones molt especials no es suficient beure als avituallaments. Si tenim set arribem tard, quan es té set ja estem deshidratats. Cal anar bevent regularment, normalment cada quart d'hora per estar hidratats. És important portar un camelback o un bidó o cantimplora a ma sense haver de treure la motxilla o acabarem bevent massa poc. Cal anar menjant regularment. Idealment s'hauria de menjar una mica cada hora. Les barretes energètiques i els gels són una bona solució, així com aprofitar els avituallaments sòlids. És millor menjar una mica sovint que poc cops i molt per evitar indigestions. En cas d'indigestió el millor és menjar exclusivament hidrats de carboni i sucres que són el més fàcils de digerir, evitar els brous i els donuts que porten grasses més difícils de pair. Més val no fer arrancada de cavall i arribada d'ase. Si no s'ha fet mai la travessa i especialment si no s'ha fet abans travesses d'aquesta distància, cal sortir a un ritme tranquil, reservant el cos i esperar en tot cas a la segona meitat per incrementar el ritme. Si tenim experiència i volem fer un bon temps, val la pena córrer al principi per aprofitar les úniques hores de llum que seran al principi pel pla de la Calma fins Aiguafreda, a més evitarem els embussos a la pujada de sortida d'Aiguafreda. En tots els casos cal reservar-se una mica de fons per la pujada del final al Monestir que és considerable. Cal anar atent amb les marques, si fa temps que no em veiem cap segurament ens hem passat una cruïlla i el millor és tornar enrera per molta ràbia que ens faci. El tram de la travessa que està al Parc de la Mola i la Serra de l'Obac les senyals estan molt allunyades, bàsicament a les cruïlles. De vegades és difícil, mirar les senyals, mirar on trepitgem i mirar de no donar amb el cap a una branca. El que va bé és anar en grup o ajuntar-se en un grupet que vagi al nostre ritme. Les coses a portar dependran de la nostra experiència i del ritme al que vulguem anar. En general val la pena anar lleugers però sense deixar-se res que pugui ser imprescindible. Una llista aproximada seria:
Si no sabem el temps que ferem i no tenim experiència en proves d'aquesta llargada, millor agafar el material per més de 15 hores. per Frederic Monmany Aquest estiu ha estat molt bo per entrenar, no ha fet calor, la muntanya esta molt plena d'aigua i es agradable anar-hi sense la xafogor de l'estiu. L'únic entrenament específic que faig per la MM es fer un parell de tirades llargues mig trotant mig caminant, fent una part del recorregut de la MM, per cert a l'última tirada se'm van desfer, literalment, les sabatilles que volia portar i vaig haver de fer-la amb les de córrer. La sortida va estar millor que la d'altres anys, la idea de donar hora per sortir crec que esta bastant bé, cada vegada m'agraden menys les aglomeracions i busco curses o marxes on no tinguis que donar-te empentes o cops de cul per poder trobar el canal de sortida. 6:01 Sortida, tot va bé, a les baixades del Pla de la Calma trotar a les pujades caminar, la baixada fins Aiguafreda corrent amb cura de no caure. 7:50 Aiguafreda, la dona m'espera amb el sopar, bocata de truita i Coca-Cola, comença la pujada, ha canviat i ara es més curta, però mes dura, no hi ha cap descans, arribes a dalt amb la llengua fora. C-2 i avituallament de Can Janot, una mica de té, i a la bossa un bocata, ara ve un tros de baixada fins la carretera de Centelles on es pot córrer una miqueta. Ara tocar pujar fort el Coll de Fabregar, hi ha gent que es despista i segueix la pista endavant, ep!! a la dreta, tornem a treure la llengua, C-3, de dia aquí la vista es molt maca, val la pena fer-ho un dia. Nou avituallament, ara ens toca empanada que esta molt bona, Sant Llorenç a 14 km, per mi es el tros més pesat, una llarga pujada C-4, la casa en ruïnes i després la baixada interminable fins Sant Llorenç, sensacions físiques no gaire bones. 1:00 Arribo a Sant Llorenç, per ara bon ritme, 6 km per hora, no em passa el menjar, no es bona senyal, agafo un altre bocata a la bossa i penso en prendre un cafè al bar del poble, decepció!!!, es tancat fins ara mai l' havia trobat tancat en una MM. Vaig completament sol, ni llums davant ni darrera, el recorregut el conec força bé, però la sensació de malestar augmenta, pateixo molt per arribar al Coll de Grua, C-6, mareig, vòmits, no tinc més remei que trucar a casa per que em vinguin a buscar a la Riera de les Arenes son les 4:00 i porto 61 km, només me'n falten 22. Aquí s'ha acabat, veient el meu lamentable estat la dona em fa prometre que no hi tornaré més, aquestes pallisses no son bones, etc., etc... L'arribada a casa en trista, una mica d'aigua amb sucre, una dutxa molt calenta, tenia una mica d'hipotermia, i al llit son les 5:20. Son les 9:10 el gos borda que vol sortir i em desperta, la sensació es bona miro el rellotge, he promès que no la faré més però aquesta encara tinc temps d'acabar-la!! El que va dir la meva dona (es una santa), no ho puc escriure..., a les 10:20 tornava a ser a la Riera de les Arenes, renovat vaig trigar menys de cinc hores en arribar al Monestir eren les 14:50. Segurament no passaré de 15 participacions, les promeses s'han de complir, però hi han altres objectius muntanyencs, de marxes, curses que poden omplir totes les inquietuds. Des de l'any 1982 en que vaig fer la primera, m'han passat moltes coses a la MM, i suposo que serà un record per a tota la vida. Ara hauré de canviar el xip, i a mitjans del mes de Setembre, un dissabte sobre vuit de la tarda, anar a Aiguafreda a veure com passant un grup de boixos suant, i pensant en el que encara els hi queda per arribar a Montserrat ... Frederic , sep-2002 per Anna Camprecios Tot va començar el primer cap de setmana d'agost, proposit:el CARLIT. El vam assolir sense gran dificultat, dins el temps establert i el dia seguent ens moriem de les agulletes.....pero sarna con gusto no pica.... Jo a l'estiu vaig estar a la Cerdanya, vaig fer la travessa de Bellver a Baga caminant per el coll del pendis, despres tambe vaig fer l'excursio fins el pic de la Muga i carenejant vaig arribar a la Tossa Plana de Lles; despres tambe vaig estar a Ordesa, la tipica excursio de la cola de caballo va tocar i el Monte Perdido va quedar pendent tot i que hi van haver ganes.Quan vaig tornar de vacances amb la meva amiga anavem a corre per la carretera de les aigues o a caminar, a fer estiraments....el que fes falta.Dues setmanes abans ella es va posar malalta i jo quatre dies abans vaig desenvolupar una tendinitis al talo de aquiles tremenda (el cap de setmana anterior a la MM vam fer entrenu Olesa-Montserrat-Olesa..molt monoton); resulta ser que la meva amiga es metge i em va fer un super-hiper mega envenatje i vaig decidir fer la MM.Comença l'aventura:Hora de sortida a les 18:50, ja no hi quedava casi ningu. La vam fer caminant, res de corre que aixo cansa molt....A les 21:30 h vam haver de treure la lot perque no veiem res de res, el primer tram es molt ame, ample i estas fresc com una rosa....baixar fins a Aiguafreda es un pim pam, ara quan passes per el caminet de les formiguetes, anavem un darrera l'altra i hi ha penya molt i que molt impacient, i la cosa es relantitza. Primer avituallament:paptetic!!!mare meva, es pensen que amb triangles de pa bimbo arribare a montserrat???i te sense sucre???i el brou....que hi pinta???baja, em vaig emportar una petita decepcio....alla va tocar canvi d'envenatje i ala a seguir que queda cacho!!!!el seguent tram vas fent, el caminar de nit a mi no em va desagradar pero els meus companys no els va agradar gens. Del c3 a l'avituallament es una merda, el cami es estret, tenebros i mai s'acaba i a partir del segon avituallament sembla que mai arribis a Sant llorenç Savall, es etern!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!pero la moral era alta i alla vam començar a avançar a la penya. un cop vam arribar aqui, la questio va ser parar nomes 15 min. Ara, la gent tirada per el terra dormint, menjant i notant els sintomes del cansanci....tot un quadre.Aqui vam arribar a les 6 del mati i a partir d'aqui ja tenim llum....del c5 al c6...buf, la mort, vaya tros mes dolent i no hi havia manera de trobar el c6, es el tros qeu pujes a sac pac. A partir d'aqui el cansanci el vam notar, el tros de la urbanitzacio cavall bernat infernal amb les botes!!!!!i realment et sents molt brut veient les cases, la gent....,ara, veure l'avituallament amb els DONUTS (ho confesso, vaig fer la MM per l'avituallament dels donuts, 60 km!!sere tonta, tinc un forn al costat de casa....) va ser reconfortant. A partir d'aqui l'estat fisic es una merda, estas cansat i de cintura cap avall ets un robot, fan mal les plantes del peus, els quadriceps...bla, bla,bla. En aquest tram anava amb botes des de feia 18 hores i me les vaig treure i el venatje tb, van entrar en joc les vambes...ohhhh, va ser gloria!!!!!!!!!!al c7 hi havia penya molt i molt maca que ens van fer uns massajillus. Arribar al c8 va ser calvari pero arribar al c9 ja va ser la mort, mesque res perque tenien hora de tancar i voliem arribar. El tros de vacarrises a monistrol no es cansat, pero fa molt la part psicologica i haver de creurar la via del tren, que maricons!!!arribar al c9 es una festa i mes si t'ofereixen xampany....erem els ulitms, estavem super mimats. La gran matada va ser fer del c10 a dalt a montserrat, els meus dos companys van tirar i jo pensava que em moria pero o seguia o dormia alla, el tros de les escales va ser el menys dur, ja les havia fetes i sabai com eren. Total que vam arribar tots tres, reventats pero hiper feliços d'haver aconseguit la MM.Coses a rectificar:
Coses positives:
Anna, sep-2002la meva primera Matagalls-Montserrat en menys de 24 horespep-lluís, septembre/2001 Per la nit abans de la Matagalls-Montserrat tenia previst un bany d´aigua calenta i dormir 8 o 9 hores. Però per cupa d´un "oportú" viatge de feina la passo intentant dormir assegut a un seient de segona d´un avió. Aconsegueixo dormir quasi dues hores, tot un récord. Al arribar a casa intento dormir una mica però els nens es dediquen a una de les seves aficions: donar salts sobre meu. No aconsegeixo dormir gens. La meva dona diu que estic boig per intentar fer la Matagalls en aquestes condicions, els nens repeteixen "el papà està boig". No ho entenen, he corregut o caminat 500 km preparant aquesta travessa, com volen que abandoni quan sols queden els últims 83 km? Em menjo un plat de macarrons i anem tota la família cap a Coll Formic. Primer error. Abans d´arribar al coll ja hi ha un caos increíble de cotxes, definitivament es millor pujar amb l´autocar que surt de la Plaça Joanic. Em trobo al Coll amb el David, la Cristina i el Xesc, tenim planejat fer la travessa junts. El Lluís ens dona les acreditacions que ha anat a recollir per tots però a ell ja no el veurem més, és dels extraterrestres que aconsegueixen baixar de les 13 hores. En l´espera, un tant desorganitzada, m´entra una son increible, en les últimes 28 hores he dormit sols dues hores i em queda una nit en blanc per davant. A la fi donen la sortida i ens marquen l´hora de sortida de cada un a la tarja de control. Pel pla de la Calma moltísima gent corre, jo al.lucino en colors, no saben que tenen 83km per davant?. S´agafen dreceres, segueixo la gent però no puc deixar de sentir-me culpable per l´erosió del sòl que estem fent. Per aquest problema últimament es surt de Coll Formic i no de dalt del Matagalls. Com això segueixi així d´aquí uns anys es sortirà d´Aiguafreda. Al primer control ens marquen la tarja i ens posen una brida a mode de pulsera. És per identificar els que han pagat per registrar-se i distingir-los dels "croqueteros" que mengen de gorra i fan la travessa sense inscriure´s. El nombre de croqueteros és tan alt que es veu que l´any passat alguns avituallaments es varen quedar sense menjar. Es fa de nit quan arribem a Aiguafreda on fem el primer canvi de mitjons, pot ser innecessari, però per si de cas, ... Comença desprès una pujadeta, s´em fa curta, entrenant l´havia feta amb les botes de plàstic i la motxilla carregada de pedres, amb sabatilles i sense pes és un gust. A algú de davant no li va gaire bé, probablement ha calculat malament el ritme i es posa a vomitar, com que el camí és estret es forma una cua increíble, alguns es posen nerviosos i demanen pas, això sembla la Meridiana a les 8 del matí. Al Coll del Taló ens espera el Marc, el marit de la Cristina, que ha tingut el detall de fer de cotxe de suport. Nou canvi de mitjons, en total vaig fer 7 canvis i dos de sabates, pot ser una mica massa. Ens espera una pujada curta però forta i després un camí en tendència a baixar que ens duu a una cruïlla a prop de Sant Quirze Safaja. Arribem al Coll de Poses on tenim problemes per trobar el Marc (i el seu cotxe) i al final ens quedem aturats més de un quart d´hora. Ens refredem, mal rotllo. Les cames ja comencen a notar els quilòmetres, 31. Arribem a Sant Julià d`Uixols, o millor dit a una cruilla a 200m de l´ermita. És una zona per on corro sovint, és una pena que sigui de nit perque el paisatge en aquesta zona és espectacular. Arribem a Sant Llorenç Savall, quilòmetre 43, veiem els primers amb pinta de deixar-ho correr. Aquí és on abandona més gent però la majoria dels que abandonen probablement estan per darrera. Continuem caminant per pistes amples però poc senyalitzades, desprès d´un tram de carretera comença una nova pujada. El Xesc és el primer en tenir problemes per seguir el ritme. Té els muscles agarrotats i no pot donar passes prou amples. Ho solucina corrent. Va tota l´estona¨"fent la goma", es queda una mica enrera i recupera l´espai perdut corrent. Es una tècnica curiosa.
Arribem al Coll de Grua on hi ha un nou control i un home amb una parsimònia desesperant, estereotip funcionari del anys 60, que ens pica la tarja i fa formar una cua considerable. A la baixada cap a Matadepera comença a ploure. El que faltava. Afortunadament atura aviat. Entre la pluja i la forta baixada no podem evitar posar-nos a correr, és una pena trencar una ratxa de 61km caminant. A l'avituallament de Matadepera hi ha bastanta gent estirada per terra amb poca pinta d´arribar fins Montserrat. No ens atrevim a seure. Jo començo a tenir una escaldada al cul considerable, probablement per fer servir calçotets de cotó, hauré de provar amb altres materials que no absorbeixin l´aigua. De totes formes era un dels problemes prevists, em poso un quilo de vaselina al cul i endavant. Una nova pujadeta i un nou control a dalt d'un coll. Un voluntari dona massatges als més necessitats. Es sorprenent la quantitat de voluntaris que hi ha per tot arreu passant-se la nit en blanc. A la baixada cap a Vacarises es fa de dia i començo a tenir els primers problemes. Una tendinitis al taló que ja m´havia donat alguns avisos en els entrenements preten que m´aturi. Començo a coixejar una mica, encara que això és el mateix que fa la meitat de la gent que tinc al voltant, especialment els que han comés l´error d´intentar fer la Matagalls amb botes. La Cristina i el David van super frescos, descobreixo que hi ha molts més alienígenes dels que em pensava. Decidim dividir-nos en dos grups. Jo i el Xesc reduïm el ritme considerablement, ells continuen al seu ritme. A l´estació de Vacarisses veig una parella que abandona i espera el tren. És el més al.lucinant que vaig veure en tota la travessa, com nassos es pot abandonar a tan sols 12km de l´arribada? Suposo que no estaven suficientment motivats, la principal barrera per arribar es psicològica. Per acabar la Matagalls, com en la majoria de coses, la motivació es el més important. Arribem a Monistrol, ara sols queda una pujada de 600m de desnivell, estic content perque ara ja sé que arribo. Un conegut de Castellcir m´havia dit que hi havia gent que es quedava aquí i no tenia forces per fer l últim tram fins al Monestir. Aquesta perspectiva em semblava tan aterradora que entrenant havia fet aquesta pujada tres cops. Ara la coneixia bé i sabia que podia arribar. Just sortint de Monistrol comença a ploure. Aquest cop anava de debó. Entre la pluja i el ritme lent m´entra molt de fred i son. Poc abans de creuar la carretera li proposo al Xesc de seperar-nos i trobar-nos a dalt. Començo a pujar depressa, amb el nou ritme em fuig el fred, la son i la tendinitis, em trobo realment bé. Miro el crono i veig que tinc encara possibilitats d´arribar en menys de 18 hores. Accelero. Adelanto a molta gent, així i tot dos o tres aconsegueixen adelantar-me, si van tan ràpid com és que no estan ja a Montserrat? Passo el túnel del carrilet, està ple de turistes esperant que deixi de ploure, ho tenen clar. Els últims escalons per arribar a la horrorosa passarela, això ja està. La gent ens mira des de dalt amb una expresió mescla d´al·lucinació i compassió. Començo a córrer pel Monestir sortejant cotxes i autocars i arribo al control final. Aturo el crono, 17:59. Ja s´acabat. algunes dades de la matagalls-montserratLes dades són de l´edició de 1999. Algunes característiques canvien d'edició a edició. Vegeu també la fitxa de la travessa al calendari de ropits.
estadístiques de la matagalls-montserratVeure la pàgina d´estadístiques per estadístiques de participació per edat i sexe, abandonamens i temps recorregut el perfilVeure el perfil de la travessa llibre de piades de la MM:
|
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
