cavalls del vent

Amb el Pollegò superior del Pedraforca al fons, desprès de fer la Cavalls del Vent en menys de 24 h. De esquerra a dreta: Vicenç, Jaume, Josep-Ma i Pep-Lluís. Podeu trobar el relat de la travessa al forum de la cursa al calendari:

Els Cavalls del Vent és una travessa que dòna la volta al Cadí, anat de refugi en refugi. És un recorregut molt interesant i variat, hi ha trams d'alta muntanya a la Tossa d'Alp i al Penyes altes, i molts trams de bosc, pinedes, rouredes i un parell de fagedes espactaculars.

Els guardes dels refugis han marcat el recorregut i si pagues un "forfait" de 35 (!) euros et donen una samarreta tècnica i un buff de diferent color depenent de si es fa en menys de 24 hores, menys de 36 o en més de 36. El recorregut té uns 82 km de recorregut i un desnivell considerable, 4570m de pujada i altres tants de baixada (això és el que vàrem mesurar amb el GPS i l'altímetre).

Pedraforca al crepuscle des de el refugi del rebost després d'acabar la travessa.

fites de GPS de la cavalls del vent

Aqui podreu descarregar unes 250 fites electròniques per poder seguir el recorregut amb GPS comencen en el Regufi del Rebost, Niu de l'Àliga i tot el recorregut fins el Rebost un altre cop. Podeu descarregar el fitxers de fites electròniques en format Gartrip text separat per tabuladors (fitescavalls.txt) el fitxer fa servir coordinades UTM amb model geodèsic terrestre projecció Europea 1950.

anar a dalt de la pàgina

fotografies de la cavalls del vent

Aquí podreu trobar quasi un centenar de fotografies del recorregut fetes durant el 6 i 7 de setembre de 2003.

anar a dalt de la pàgina

temps parcials del recorregut

Aquest són els temps que varem fer el Josep-Maria, el Pep-Lluís i la Gemma en la modalitat menys de 36 hores. Anàvem a un ritme una mica viu però bastant confortable. Vàrem apretar bastant al principi (del Rebost a la Tossa d'Alp) i al final per poder baixar de 36h (del Sant Jordi al Rebost). Vàrem tenir molta boira i ens va ploure unes 9 hores seguides el que va fer que ens parèsim bastant i anèsim lents des de Prat d'Aguilò al Sant Jordi. També hi ha els temps de referència que varen sortir a la revista Vèrtex.

anar a dalt de la pàgina

el relat de la travessa (per Gemma Parets)

Com ja deveu saber, la Cavalls del Vent és una travessa d´uns 100 Km. per tot el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que es pot fer en varies modalitats: -24 h., -36 i travessa ( sense límit de temps ) i s´ha de passar per un total de 8 regugis que hi ha distribuïts pel parc. Nosaltres vam intentar fer-la en -36 hores i si seguiu llegint, sabreu si ho vam aconseguir o no. ;-)

Pujada forta sortint del refugi del Rebost, al fons el Pedraforca.

Dissabte 9:00 h.: Després de fer les inscripcions i ultimar detalls, el Josep-Maria, Pep-Lluís i jo vam començar la travessa des del refugi del Rebost situat a 1.640 m.. Sort que vam sortir amb moltes ganes perque fins al següent refugi hi ha una pujada molt forta i llarga. El camí està sempre prou bé senyalitzat per unes rodones taronges o per les marques dels GR o PR, i es troben dibuixades als arbres i/o pedres.Passem per prats sense arbres on trobem els primers ramats de vaques pasturant tranquil-lament i podem admirar unes vistes magnifiques ( que es repetiran al llarg tot el trajecte ). També curiós va ser veure voltors que ens sobrevolàven al nostre pas per les muntanyes ( jo només havia vist voltors al zoo i a les películes! ). Al Niu de l´àliga ( 2.510 m. ) vam arribar després d´1:45 min. i una vegada ens van posar el segell a la targeta i vam comprar alguna beguda, vam seguir el camí.

Xino xano continuem i passem per una tartera, després prats i més bosc. Quan estàvem pujant per un caminet pel mig d´un bosc, em vaig adonar que havia perdut les ulleres ( me les havia tret i les portava penjant del jersei ) i vam haver de recular un troç fins que el Pep-Lluís les va trobar a terra. Va ser llavors quan em vaig adonar que també havia perdut la gorra! ( la portava a dalt de tot de la motxilla i se´m devia caure la primera vegada que vaig obrir-la per treure la cantimplora ). Sense gorra, però amb les ulleres al seu lloc ( posades! ) vam continuar.

Prats de muntanya aprop de la Tossa d'Alp

Al tercer refugi, Serrat de les esposes ( 1.511 m. ) , vam arribar en 3,40 h.i aquí vam parar una estona  per prendre uns electròlits que molt amablement ens va preparar la mestressa i després de segellar la tarja, vam sortir un altre cop. Primer s´ha de caminar una estona per una pista i llavors tornem a caminar básicament per bosc, on trobem la Font Freda.En poc més d´1:30 h. Arribem al  pla dels Cortals de l´ingla ( 1.610 m. ) on jo ni entro al refugi, directament em tiro a terra per descansar, mentre  en Pep-Lluís se´n carrega ( com sempre ) de segellar i el J.Mª porta els electròlits. Uns minuts per descansar, menjar fruits secs i alguna barreta energènica. Tornem al camí.

Últims metres per arribar a dalt del Penyes Altes del Moixeró

Tot i que encara tenia moltes ganes i forces, notava que les cames ja em començaven a fer figa, però em consolava pensant que al pròxim refugi ja podria descansar com cal. Que com estàven els meus companys? Més frescos que una rosa! Bé, era normal per que ells estaven molt forts físicament, només cal dir que havien fet, entre d´altres coses, la Carros de Foc en -24 h un parell de mesos abans.

Al contrari de la Carros de Foc a la travessa hi ha molt pocs trams tècnics, aquest és un dels pocs on cal posar les mans. Les dues travesses són molt semblants en duresa.

Doncs passem per boscos variats, prats i vistes magnífiques fins arribar al Prat d´aguiló ( 2.010 m.) gairebé a les 20 :00 h., és a dir, després d´11 hores desde la sortida i gairebé hem fet la meitat de la travessa. Fitxem, ens dutxem ( bé, jo no gaire perque no hi havia aigua calenta! ) i sopem amb els altres hostes del refugi. Xerrem una estona després de sopar i tots a dormir i descansar, que al dia següent encara s´han de fer molts kilòmetres.

El temps va ser bastant bó durant tot el dia, amb alguns núvols però en general assolellat.

Diumenge 06:30 h.: ens llevem i esmorzem. Encara no s´ha fet de dia però observem que el cel està ple de núvols i no tenim clar quin temps farà en les pròximes hores.Només esperem que no plogui.

Una hora més tard sortim del refugi I directament enfilem cap el pas dels gosolans. Quan estem arribant a  la cresta ja comencem a trobar boira i a dalt de tot gairebé no es veu res. Ens costa una mica trobar el camí però per sort no ens perdem i podem continuar sense problemes. No ha passat ni 1 hora desde la sortida del refugi i ja comença a ploure una mica. Passem per prats i tarteres i fem tot el camí plovent, a estones més o menys fort, i fins el refugi Lluís Estasen ( 1.640 m. ) situat al peu del Pedraforca. En Pep-Lluís s´adelanta corrents al refugi perque no porta capa i s´està mullant molt. Després d´unes 3 hores, en J.Maria i jo arribem i ens trobem a dins amb el Pep-Lluís.El refugi és ple de gom a gom i trobem un lloc per seure una estona i prendre alguna cosa calenta. Gràcies a la capelina no m´he mullat el cos ni la motxilla però els peus i les bambes no s´han salvat de la pluja. Totes les tirites, esparadrap i compeeds estaven a tot arreu menys on me´ls havia posat al matí, així que m´ho trec tot i em canvio els mitjons que estàn xops.Com s´estava de bé dins el refugi, jo m´hi haguès quedat tot el dia!

Desprès d´una mitja hora sortim del refugi per seguir el camí. Ens havíen assegurat que pararia de ploure en breu, però no va ser així.

Primer s´ha de passar per un bosc on, a més de la dificultat de la forta baixada, hi ha el fet que el terra estava tot mullat i relliscava molt. S´havia d´anar molt en compte i t´havies d´anar agafant als arbres per no caure. Doncs si, vam caure algún cop.

En menys de 3 h. arribem al Gresolet ( 1.280 m. ), està pràcticament buit i només ens trobem amb la persona que porta el refugi, que també ens prepara uns electròlits. Fitxem la tarjeta i sortim.

Encara plou.

A part del cansament general, ja començo a notar que em fan mal els genolls i a més, tinc varies ampolles als peus que, fins que no deixi de ploure, no me les puc curar.

Agafem un sender pel mig d´una fageda amb una pendent important i després passem per un bosc on s´havia de creuar un riu més d´una dotzena de vegades. Era una mica complicat passar els rius per les pedres que sobresurtien i els meus companys ho intentàven cada vegada, però jo vaig optar per passar directament pel mig i em mullava fins gairebé els genolls. Era una sensació molt desagradable portar tanta aigua als peus, però com se sol dir “ no hay mal que por bien no venga” i em vaig adonar que amb el fred de l´aigua no notava tant el dolor que em feien les ampolles. Bé, això al principi, més tard les ampolles tornaven a ser les protagonistes.

Travessant el riu per n-èssim cop, de pujada al refugi Sant Jordi

Quan feia una estona que havia deixat de ploure, vam arribar per fi al Sant Jordi ( 1.565 m.).Eren més o menys les 5 de la tarda. Uff em va costar moltíssim arribar-hi, estava feta pols! Feia estona que tenia ganes d´abandonar! Dintre el refugi vam conèixer una parella que també estava fent la travessa però en cinc-sis dies i em van cedir la primera fila de la llar de foc. A part de cansada, estava gelada i em vaig posar davant la llar de foc i em vaig treure les bambes i mitjons.També em van deixar material per curar-me les ampolles. Em vaig prendre un café amb llet calent i un gelocatil. Llavors vam estar parlant amb els companys de si teníem podíem arribar a l´últim refugi  en el temps que ens havíem plantejat, menys de 36 hores. Havíem d´arribar abans de les 21 :00 h.

Era factible arribar en el temps que faltava, unes 4 hores, sempre i quan no ens ho prenguèssim amb calma, però la veritat és que jo no savia si podria continuar ni un kilòmetre més. Jo m´haguès quedat allà mateix per sempre! però em savia greu pels companys i vaig voler esforçar-me al màxim per acabar ( orgull femení i aquestes coses…). Doncs ja estava decidit, seguíem el camí i ja veuríem què tal anava.

Trotant una mica a la baixada per baixar de 36 hores.

Vam sortir a bon ritme i a estones també corríem una mica. Passem per una fageda molt gran on, per desgracia per mi, hi ha molta baixada. Els genolls em feien molt mal sobretot a les baixades, i als trams plans, així que preferia ( per una vegada en la meva vida! ) pujades.

Fageda aprop de Grèixer.

També creuem la carretera de coll de Pal, passem un riu, i finalment, agafem un sender.

Des que vam sortir del refugi no vaig parar de queixar-me del mal que tenia i anava dient tota l´estona que no podia més.Així que el Josep Maria finalment va entendre les meves pregàries i es va oferir a portar-me la motxilla ( je,je ). Ja sé que vaig fer trampa, no li digueu a ningú, eh?

El sender es va fer interminable, però vaig poder comprobar que realment tenia fi i aquest era el refugi del Rebost. No em podia creure que haguès fet tota la travessa i en menys de 36 h.! ( bé, em sembla que al final ens van sobrar uns 20 min.).

Quan vam entrar al refugi el primer que vaig fer és seure en un banc davant la mirada atònita d´unes quantes persones que hi havia també allà. Com que m´havia estat aguantant feia hores el dolor dels genolls, tenia la sensació que volia plorar molt i molt per desfogar-me, però estava tan cansada que no em sortíen les llàgrimes! ( bé, una mica si que van sortir ). Llavors em va agafar el baixón i tenia molt fred, així que em vaig posar davant una estufa. Vam celebrar l´èxit amb unes coca-coles i un entrepà de truita. ;-)

Res més… ha estat la travessa més llarga que he fet en ma vida i espero que no sigui l´última i aconsello a tothom a fer-la, si pot ser millor en 3-4 dies per no maxacar-te tant i poder gaudir dels magnífics paisatges i racons del Cadí. És una experiencia inolvidable! Gràcies per tot nois!

gemm@

Cansats però satisfets, Josep. Ma, Gemma i Pep-Lluís mostrant el forfait amb el segell dels 8 refugis (a pesar del claríssim "product placement" Coca Cola no dona un duro a n'aquesta web)

anar a dalt de la pàgina

comentaris del Xavi i del Ramon

Veure els comentaris al forum de la prova. Aquí hi ha unes fotos: